Les ombres de la Policia Local d’Olesa: Una crònica d’abusos i silencis

La imatge pública i la confiança ciutadana en la Policia Local d’Olesa de Montserrat s’han vist greument afectades per una sèrie de denúncies i irregularitats que han marcat el funcionament d’aquest cos policial durant anys. Aquesta crònica analitza els fets, des de les denúncies d’assetjament laboral fins a les denúncies sobre presumptes irregularitats en les oposicions, la gestió de la informació pública i la resposta de l’Ajuntament, per oferir una visió completa de la situació.

Un entramat d’assetjament laboral

Les denúncies d’assetjament laboral a la Policia Local d’Olesa de Montserrat revelen un presumpte patró de comportaments que inclouen humiliacions, menyspreus i, en un cas confirmat per sentència judicial, assetjament per part d’un superior jeràrquic. Aquestes acusacions dibuixen un ambient laboral tens i problemàtic, on la jerarquia sembla haver estat utilitzada per exercir pressió i abús sobre els agents.

Assetjament laboral confirmat judicialment

Un dels casos d’assetjament laboral va arribar als tribunals, culminant amb una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que va condemnar un inspector cap de la policia local a sis mesos de presó per un delicte d’assetjament laboral contra un agent. Aquesta sentència representa un punt d’inflexió en la crisi de la Policia Local, ja que valida judicialment una denúncia d’assetjament i assenyala directament la responsabilitat d’un alt càrrec.

• Detalls de la sentència: A més de la pena de presó, la sentència va imposar una indemnització de 5.000 euros per danys morals a l’agent afectat, amb responsabilitat civil subsidiària de l’Ajuntament. La sentència va considerar provat que l’inspector, aprofitant-se de la seva superioritat jeràrquica, va realitzar actes d’humiliació i menyspreu reiterats contra l’agent. Aquests actes incloïen insults, crits i reprimendes desproporcionades en públic, arribant fins i tot a empènyer l’agent amb el colze en un passadís. La sentència també assenyala que aquests actes eren innecessaris per al correcte compliment de les funcions de l’agent i que l’inspector era conscient que s’aprofitava de la seva posició de superioritat.
• Conseqüències per a la víctima: La sentència assenyala que la situació d’assetjament laboral va generar patiment, frustració, tristesa i pena a l’agent. Aquest reconeixement judicial del patiment de la víctima subratlla la gravetat de l’assetjament i les seves repercussions en la salut mental i emocional de l’agent.
• Context del mal ambient laboral: La sentència indica que el mal ambient laboral a la policia local, amb dos grups enfrontats, va ser un factor que va contribuir a la situació. Aquest context intern agreuja la situació d’assetjament i suggereix una problemàtica més profunda dins del cos policial.
• Altres acusacions i la seva resolució: Tot i que l’acusació particular inicial incloïa delictes d’assetjament sexual, prevaricació, suborn, malversació i falsedat documental, la sentència es va centrar en el delicte d’assetjament laboral. Diverses persones van ser acusades d’assetjament laboral, però només l’inspector en cap va ser condemnat. Els altres acusats van ser absolts.
• Aspectes tècnics de la sentència: La sentència va tenir en compte l’atenuant de dilacions indegudes degut al llarg temps que va trigar el procés judicial. A més, rebutja l’aplicació de la continuïtat delictiva, ja que el propi tipus penal d’assetjament laboral requereix una conducta sistemàtica i prolongada en el temps.

Altres denúncies d’assetjament laboral i sexual (desestimades o sense proves suficients)

Diversos agents van denunciar assetjament laboral sistemàtic, amb humiliacions públiques, aïllament i relegació a tasques menyspreades. També es van presentar denúncies per assetjament sexual, incloent-hi missatges de contingut sexual explícit i tocaments sense consentiment, així com denúncies de violència masclista. Tot i les declaracions dels denunciants durant el judici, el tribunal no va trobar proves suficients per condemnar els altres dos comandaments policials (dos sergents) ni per considerar l’Ajuntament responsable civil subsidiari per l’assetjament patit per la resta d’agents. La sentència es va centrar en el cas concret d’assetjament laboral per part de l’inspector en cap a un agent, desestimant les altres acusacions per falta de proves concloents. Per tant, les denúncies d’assetjament sexual i violència masclista no van ser estimades judicialment. Aquesta manca de resolució judicial en altres casos va generar decepció entre els agents afectats, que consideraven que no es reconeixia la magnitud del problema.

Presumptes irregularitats en les oposicions

Les oposicions a la Policia Local d’Olesa de Montserrat han estat objecte de polèmica i sospites durant un temps. Diversos aspirants i membres del cos policial han denunciat presumptes irregularitats en els processos de selecció per a places d’agent, caporal i sergent. Les acusacions principals apunten a una presumpta manca de transparència, tracte de favor a determinats candidats i, fins i tot, la preassignació de places abans de la realització de les proves.

Una de les denúncies més destacades va ser la d’una caporal que va assegurar haver estat dissuadida de presentar-se a les oposicions per a sergent per un superior, que li hauria dit que la plaça ja tenia un destinatari. Aquesta al·legació, sumada a les queixes sobre la dificultat d’accedir a informació sobre els processos selectius, va alimentar les sospites d’opacitat i falta de garanties d’igualtat d’oportunitats.

Els denunciants també van assenyalar presumptes manipulacions en els exàmens i la participació de personal no autoritzat en la seva correcció. A més, es van detectar vincles familiars entre membres dels tribunals i alguns aspirants, fet que va generar dubtes sobre la imparcialitat del procés.

Davant d’aquestes acusacions, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha defensat la legalitat dels processos d’oposició i ha negat qualsevol tipus d’irregularitat. El consistori argumenta que la correcció dels exàmens tipus test es pot fer públicament per personal municipal i que la composició externa dels tribunals, juntament amb el sistema d’elecció aleatòria dels temes d’examen, dificulten la possibilitat de conèixer les preguntes amb antelació.

Què ha dit la justícia sobre aquestes denúncies?

Malgrat les acusacions de discriminació i irregularitats, els tribunals no han trobat proves suficients per donar-li la raó als denunciants. Alguns d’ells, fins i tot, no van arribar a impugnar els resultats de les oposicions per les vies legals establertes.

Un element clau en aquest cas va ser la querella que l’Ajuntament va interposar contra dues persones que havien denunciat les presumptes irregularitats. El jutjat va arxivar provisionalment la querella per denúncia falsa, una decisió que posteriorment va ser confirmada en apel·lació. Aquest arxiu no significa que les irregularitats denunciades fossin reals, però tampoc que les denúncies fossin malintencionades o falses. Simplement, la justícia no va trobar proves suficients per continuar amb el procés judicial contra els denunciants.

Tot i que les oposicions a la Policia Local d’Olesa de Montserrat han estat marcades per la polèmica i les acusacions d’irregularitats, fins al moment, la justícia no ha donat la raó als denunciants. La controvèrsia continua oberta, amb versions contraposades i un debat sobre la transparència i la netedat dels processos selectius.

Repressió a mitjans de comunicació i gestió de la informació pública

La investigació periodística local s’ha vist obstaculitzada per diverses dificultats, entre les quals destaca la manca de col·laboració dels cossos policials. Tot i sol·licitar informació sobre procediments policials d’interès públic realitzats en la via pública, la policia ha declinat facilitar-la de primera mà, amb frases com “no direm res, no farem cap entrevista”. Aquesta negativa a transparentar les seves accions dificulta la tasca informativa i genera dubtes sobre la seva gestió de la comunicació.

Obstrucció a la premsa

S’han produït identificacions injustificades, excuses contradictòries, negativa a proporcionar informació bàsica, actituds intimidatòries i comentaris despectius per part d’agents de la policia local. Aquestes pràctiques, que inclouen sol·licituds de documentació i justificacions inconsistents, configuren un escenari de censura encoberta.

Actitud cap a la ciutadania

Aquesta actitud cap a la premsa reflecteix una problemàtica més àmplia en el tracte amb la ciutadania, amb actituds antipàtiques, respostes evasives, falta de transparència i intimidació subtil, que suggereix una cultura institucional que no prioritza el servei públic ni el respecte als drets ciutadans.

Accions legals contra mitjans

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha pres accions legals contra mitjans de comunicació que han publicat informacions sobre les presumptes irregularitats. Concretament, l’Ajuntament reclama a Cuatro i El Caso.com la rectificació d’informacions que considera falses difoses sobre presumptes casos d’assetjament a la policia local.

Actuació política i destitució d’un regidor responsable de la Policia Local

La situació a la Policia Local va transcendir l’àmbit policial i va desembocar en una actuació política dins del govern municipal. El govern tripartit d’Olesa de Montserrat (format per Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa) va destituir el regidor que tenia les competències sobre la Policia Local. Aquesta decisió, que va sorprendre l’opinió pública, va ser una conseqüència directa de la gestió de la crisi i de les múltiples denúncies que afectaven el cos policial.

L’Ajuntament d’Olesa tramita judicialment les presumptes irregularitats del regidor cessat

Posteriorment a la destitució, l’Ajuntament va anunciar que tramitaria judicialment les presumptes irregularitats comeses pel regidor cessat. Segons les informacions disponibles, es tractaria de 102 expedients sancionadors caducats o prescrits, amb una pèrdua patrimonial estimada de 23.000 euros per a les arques municipals. Aquesta acció judicial afegeix més complexitat a la situació i suggereix que les conseqüències de la crisi a la Policia Local encara no s’han resolt completament.

El paper de l’Ajuntament

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha negat les acusacions d’irregularitats i ha defensat la legalitat de les seves actuacions i la professionalitat del cos policial. Segons el consistori, no s’han rebut queixes ni denúncies formals sobre abusos sexuals, i rebutgen haver forçat cap agent a demanar la baixa ni haver assignat personal de confiança a llocs relacionats amb acusats.

El consistori ha informat que treballa per abordar els problemes interns, incloent-hi la creació d’una comissió interna per prevenir discriminacions i assetjaments. També han contractat empreses per avaluar riscos psicosocials i mediar en conflictes. A més, defensen que els seus processos de selecció compleixen amb la normativa, destacant la presència de tribunals externs i un sistema aleatori per seleccionar temes d’examen.

En relació amb l’ambient laboral, la sentència de l’inspector cap reconeix l’existència de tensions internes, però assenyala que no totes les situacions de tensió poden considerar-se assetjament moral.

Teleolesa ha pres contacte amb l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat per obtenir la seva versió, però fins al moment, no s’ha obtingut cap resposta per part de les autoritats competents.

Conseqüències generals: desconfiança i necessitat de transparència:

La successió de denúncies, la gestió de la crisi i les accions legals han generat un clima de desconfiança entre la ciutadania envers la Policia Local i, en certa mesura, envers l’Ajuntament. La percepció d’opacitat i la manca d’una resposta contundent per part de les autoritats han erosionat la credibilitat de les institucions.

Aquesta situació posa de manifest la importància de la transparència i la rendició de comptes en les institucions públiques, especialment en aquelles que tenen la responsabilitat de vetllar per la seguretat ciutadana. La resolució d’aquesta crisi passa per una investigació exhaustiva i independent que permeti aclarir els fets, depurar responsabilitats i restablir la confiança de la ciutadania.

Les “ombres” que planen sobre la Policia Local d’Olesa de Montserrat revelen una problemàtica complexa amb múltiples facetes. Des de les denúncies d’assetjament laboral fins a les presumptes irregularitats en les oposicions i la gestió de la informació, la crisi ha posat en evidència la necessitat d’una profunda revisió del funcionament del cos policial i d’una major transparència per part de l’Ajuntament.

Aquesta crònica és un document viu que s’actualitzarà a mesura que sorgeixi nova informació rellevant o s’obtinguin versions contrastades. Animem a qualsevol persona que disposi d’informació sobre aquest tema a contactar amb la nostra redacció, garantint la confidencialitat de les fonts.