Cultura
Olesa de Montserrat commemora el Dia Internacional del Poble Gitano
L’acte va començar amb una breu presentació que va destacar l’objectiu de visibilitzar la cultura gitana.
El passat dissabte, L’Escorxador d’Olesa de Montserrat va acollir una jornada organitzada per l’Ajuntament per celebrar el Dia Internacional del Poble Gitano, que se commemora cada 8 d’abril des de 1990. Aquesta data, creada en record de la primera trobada internacional de representants gitanos a Londres l’any 1971 —quan es van establir la bandera i l’himne oficials—, va ser representada a Olesa amb una xerrada històrica, un taller d’iniciació al cajón rumbero i un concert de rumba catalana, activitats que van reunir diversos veïns i veïnes.
L’acte va començar a les 18:00 amb una breu presentació que va destacar l’objectiu de visibilitzar la cultura gitana. “Des de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat volem commemorar aquesta data amb una perspectiva inclusiva, reconeixent la contribució del poble gitano a la nostra societat”, van assenyalar els organitzadors. La jornada, estructurada per donar a conèixer la història i les tradicions d’aquesta comunitat, va incloure una xerrada, un taller i un concert a càrrec de Sam Mosquetón i el grup Rumba Nois.
Una xerrada per explorar la història del poble gitano
La primera activitat va ser la conferència “Introducció a la història del poble gitano”, impartida per Sam Mosquetón, membre de l’entitat Carabutsí, del barri del Raval de Barcelona. Mosquetón va expressar el seu agraïment a l’Ajuntament per la iniciativa: “És un privilegi participar en aquest acte i compartir un dia tan rellevant. La sensibilitat d’Olesa cap a la cultura gitana és un exemple a seguir”.
Va presentar Carabutsí, fundada el 2018 amb el nom d’una expressió gitano-catalana que significa “menjar excel·lent”. L’entitat té com a finalitat recuperar la memòria històrica del poble gitano des de la seva pròpia perspectiva, sovint absent dels relats oficials. “Hem volgut explicar la nostra història amb veu pròpia, ja que els documents existents sovint eren lleis de persecució”, va explicar. Aquest esforç ha permès recopilar més de 2.000 fotografies, vídeos, àudios i documents, material que ha donat lloc a l’Ecomuseu del Raval, un espai al carrer La Serra de Barcelona dedicat a preservar el patrimoni gitano. “Un ecomuseu uneix patrimoni, territori i comunitat per protegir una identitat en risc”, va afegir. Carabutsí ha estat reconeguda amb més de sis premis en set anys pel seu treball innovador.
Sis segles de presència gitana a la península
Mosquetón va oferir una visió detallada de la història gitana, que es remunta a més d’un mil·lenni, quan van abandonar l’Índia per conflictes regionals. “No tenim un país fix; som ciutadans del món, sense fronteres”, va destacar, subratllant l’esperit lliure de la comunitat. Va aclarir que, malgrat creences antigues que els vinculaven a Egipte, l’origen es troba a l’Índia.
A la península Ibèrica, els gitanos van arribar l’any 1425, fa exactament 600 anys. “Vam ser presents abans de la formació d’Espanya com a estat”, va remarcar Mosquetón. Inicialment ben rebuts per la seva singularitat, aviat van enfrontar-se a una dura persecució amb centenars de lleis promulgades pels Reis Catòlics per eliminar la seva identitat cultural. “Les normatives castigaven la nostra llengua, vestimenta i estil de vida”, va detallar, descrivint un passat marcat per la repressió.
Tot i això, el poble gitano ha deixat una empremta significativa. Mosquetón va assenyalar que termes com “camelar” o “currar” provenen del caló, i que esdeveniments com la Fira d’Abril tenen arrels gitanes. “La nostra cultura ha influït molt, però sovint ha estat invisibilitzada”, va lamentar.
Taller i concert: la rumba com a expressió cultural
A les 18:30, Sam Mosquetón va dirigir un taller d’iniciació al cajón rumbero, un instrument emblemàtic de la rumba catalana. Els assistents van tenir l’oportunitat d’aprendre els ritmes bàsics, connectant amb aquesta expressió artística tan lligada a la identitat gitana.
La jornada va culminar a les 19:30 amb un concert del grup Rumba Nois, que va captivar el públic amb la seva energia. L’actuació va ser un reflex de la capacitat del poble gitano per transformar les adversitats en creativitat i alegria.
Un compromís contra l’antigitanisme
L’acte va servir per apropar la història i les tradicions gitanes a la ciutadania d’Olesa, promovent el respecte i la convivència. Mosquetón va concloure destacant la importància de combatre l’antigitanisme: “Som part essencial de la història d’aquest país, i aquest reconeixement és fonamental”.
Cultura
Els cants populars de Setmana Santa ressonen a Olesa
L’acte va ser conduït per Maria Egea Munté, coneguda pel seu treball en la difusió de la música tradicional catalana.
Ahir divendres, a les 18:30 h, l’Auditori de la Casa de Cultura d’Olesa de Montserrat va acollir els Cants populars de Setmana Santa, un esdeveniment organitzat pel Col·lectiu Misteris Olesa que va reunir veus i tradicions en un acte dedicat a preservar el patrimoni musical d’aquesta festivitat.
Cants tradicionals per Setmana Santa omplen Olesa d’emoció i arrelament
La sessió va ser conduïda per la musicòloga Maria Egea Munté, coneguda pel seu treball en l’estudi i la difusió de la música tradicional catalana. L’acte va comptar amb la participació de cantaires olesans dirigits per Roser Cascant i Ester Garcia Cepillo, professionals amb experiència en el cant coral i tradicional. Junts, van interpretar un repertori de cants populars vinculats a la Setmana Santa, en un ambient que va destacar per la seva emotivitat i connexió amb les arrels del municipi.
L’entrada a l’esdeveniment, com la majoria d’activitats organitzades per l’ajuntament, va ser gratuïta. Aquesta activitat forma part de la programació de la Setmana Santa 2025 a Olesa de Montserrat, un període en què el municipi es converteix en un escenari de tradicions centenàries, com la representació dels Misteris, una de les més antigues de Catalunya.
Suport institucional i comunitari per preservar el llegat cultural d’Olesa
El Col·lectiu Misteris Olesa, entitat impulsora de l’esdeveniment, va comptar amb el suport de diverses institucions locals, com l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a més de col·laboradors com la Parròquia de Santa Maria i la comunitat minera olesana. Aquestes col·laboracions mostren l’esforç local conjunt per preservar el llegat cultural d’Olesa, un municipi que ha sabut mantenir viva la seva identitat al llarg del temps.
L’acte d’ahir va ser una oportunitat per gaudir de la música tradicional i per reflexionar sobre la importància de la preservació les tradicions.
Cultura
Olesa reflexiona sobre el racisme amb l’obra teatral “Yo, mujer negra” de Kelly Lua
La representació va oferir un espai per a l’educació i el diàleg, amb una sessió posterior per compartir impressions.
El passat diumenge 6 d’abril, l’auditori de la Casa de Cultura d’Olesa de Montserrat va acollir la representació del monòleg “Yo, mujer negra”, una obra de Kelly Lua composta per poemes teatrals que ofereixen una mirada profunda a les vivències d’una dona negra en una societat marcada per prejudicis i discriminacions. L’espectacle, que combina la força de la poesia amb la interpretació emotiva, va aconseguir connectar amb el públic i suscitar una intensa reflexió sobre la diversitat cultural i social.
Reflexió sobre identitat, discriminació i resistència
L’actriu, Kelly Lua, utilitza la seva pròpia experiència i les d’altres dones per abordar temes sensibles com la construcció de la identitat, el sentiment de pertinença, la discriminació racial i de gènere, i la capacitat de resistència davant d’aquestes adversitats. L’esdeveniment no es va limitar a l’àmbit de l’entreteniment, sinó que també va oferir un espai per a l’educació i el diàleg, amb una sessió posterior amb l’actriu per compartir impressions i aprofundir en les qüestions plantejades.
Durant aquesta conversa posterior, una espectadora va expressar amb vehemència que el monòleg reflectia una realitat palpable i l’havia portat a una profunda reflexió, emocionant-la profundament. Va lamentar que, malgrat els progressos, el racisme continua sent una problemàtica present en la societat actual.
La manca d’escolta en una societat plena de prejudicis
L’actriu, Kelly Lua, va manifestar la seva tristesa davant del tracte desigual que reben les persones per la seva raça, subratllant la manca de sentit d’establir tantes diferències entre els éssers humans. Una altra participant a la xerrada va afegir una perspectiva complementària, assenyalant que la societat actual no només està plena de prejudicis, sinó que també sembla haver perdut la capacitat d’escoltar i de formar idees pròpies, amb un excés d’opinions preconcebudes i imposades.
Kelly Lua va compartir la seva pròpia experiència personal, explicant que la seva mare és blanca i que ha crescut en un entorn on ambdues realitats convivien. Va recordar com el seu pare va patir profundament el racisme. També va mencionar un recent viatge al Brasil, d’on va tornar dijous passat, on ha estat treballant en un projecte musical per al llançament d’un disc. L’actriu també porta la seva obra “Jo, dona negra” al Brasil, ja que considera que el racisme és un fenomen desgraciadament universal. Va relatar incidents concrets succeïts al Brasil, com l’agressió racista que va patir un company de treball en una sala d’espectacles per part d’un membre del públic, amb la posterior expulsió de la víctima de la sala.
Discriminació racial viscut en un control d’aeroport
En un altre ordre de coses, Kelly Lua va compartir una experiència personal reveladora sobre la seva constant alerta en els aeroports a causa del seu color de pell. Va explicar que, tot i que en els seus viatges recents al Brasil i Portugal no va tenir cap problema en els controls de seguretat, en arribar a l’últim va ser aturada per un policia que, amb poca educació segons ella, li va preguntar reiteradament sobre el seu origen, mostrant una clara sospita basada en la seva aparença. Després de revisar les seves pertinences, un petit objecte metàl·lic per al cabell que utilitzava per la seva feina va ser utilitzat com a pretext per intentar impedir-li l’entrada, fet que la va portar a la ràbia i les llàgrimes davant la dificultat de viure en un entorn on aquest tipus de discriminació persisteix.
Una espectadora va aportar una altra perspectiva sobre el racisme, compartint la història d’uns familiars que van adoptar un nen negre. Aquest nen, ja adult, es va casar amb una dona blanca i tenen dos fills negres. La senyora va explicar amb tristesa com dos dels seus familiars blancs eviten el contacte amb aquesta branca de la família durant les festes, incapaços d’acceptar que persones negres formin part del seu cercle familiar.
El projecte de Kelly Lua per reforçar la identitat racial
Finalment, Kelly Lua va parlar d’una iniciativa personal anomenada “Teatro Afroafecto Infantil”, un projecte amb el qual treballa amb joves i infants, la majoria d’ells adoptats o provinents de famílies mestisses. L’actriu va destacar la delicadesa del procés d’adopció, subratllant la importància que, en el cas d’adoptar una persona negra, es reconegui i es respecti la seva identitat racial.
Cultura
KamBrass Quintet, on participa l’olesà Xavier Gil, campió al Festival de Ljubljana
El concurs es va celebrar del 24 de febrer al 1 de març de 2025 a Ljubljana, Eslovènia.
L’olesà Xavier Gil amb el seu grup KamBrass ha aconseguit una gran fita guanyant el concurs internacional del festival celebrat a Eslovènia. Aquest Festival és un dels esdeveniments més antics d’Europa, va ser fundat l’any 1953 i se sol celebrar a l’estiu. Aquest festival inclou concerts simfònics, de cambra, òperes, ballets i actuacions de jazz on artistes nacionals i internacionals de renom hi participen.
Aquest any el festival va fer una renovació ampliant les seves activitats i va incloure la primera edició del Concurs Internacional – Quintets i Quartets de Metalls que va ser celebrat del 24 de febrer a l’1 de març de 2025 a la Sala Filharmònica Eslovena de Ljubljana. El concurs està dirigit per Darko Brelk i té com a objectiu promocionar joves talents en ensembles de metalls oferint una finestra per a grups professionals de totes les nacionalitats; l’edat mitjana màxima és de 30 anys per a tots els membres.
Fases i desenvolupament del concurs: de la selecció per vídeo a la final
El concurs es va dividir en dues rondes: la semifinal que va ser del 24 al 26 de febrer i la final que es va produir els dies 28 de febrer i 1 de març, dia en què es va fer el lliurament de premis. Les inscripcions per aquest concurs es van tancar l’1 de novembre de 2024, es va dur a terme una ronda preliminar de selecció per vídeo i els resultats es van publicar abans de l’11 de novembre de 2024.
El jurat va estar compost per experts internacionals com Branimir Slokar (trombonista i professor eslovè), Reinhold Friedrich (trompetista alemany), Nina Šenk (compositora eslovena), Radovan Vlatković (cornista croat) i Andreas Martin Hofmeir (trombonista austríac), i va destacar la qualitat tècnica i expressiva dels participants.
KamBrass Quintet: un quintet de metall amb projecció internacional
KamBrass Quintet va ser fundat l’any 2017 a Barcelona i està format per Guillem Cardona Zaera i Joan Pàmies Magrané (trompetes), Maria Servera Monserrat (trompa), Xavier Gil Batet (trombó) i Oriol Reverter Curto (tuba). Aquest grup, amb base a Basilea, Suïssa, s’ha consolidat com una formació amb molt present i futur, amb actuacions en festivals com el de Lucerna, Hohenloher Kultursommer, Barcelona Obertura Spring Festival, Kings Place de Londres, Palma Clàssica, Festival Musikdorf Ernen, Swiss Chamber Music Festival d’Adelboden, Festival de música de Davos i Luzerner Orchesterhaus.
L’1 de març KamBrass es va proclamar campió i va guanyar el premi a la millor interpretació de l’obra de comanda de Nina Šenk. Van interpretar un repertori divers que incloïa “Call” de Luciano Berio, “Quintet de metalls n.º 1, op. 5” de Victor Ewald, “Laudes” de Joan Bach i “Brass Quintet” de Daniel Schnyder. El jurat va destacar el seu “ús magistral de la rica paleta tonal del grup de metalls, l’equilibri subtil entre les veus individuals i una interpretació cohesionada amb convicció expressiva”.
Xavier Gil Batet: talent olesà amb projecció internacional
Si parlem de l’olesà Xavier Gil Batet, trombonista del quintet, la seva participació en aquest triomf ressalta la contribució de la comunitat local al panorama musical internacional. Gil Batet forma part de la Cobla Vila d’Olesa de Montserrat, un grup emblemàtic de la regió, on també toca el trombó. A més, el 2012, amb només 17 anys, va participar en l’adaptació musical en català de “Els Miserables”, demostrant la seva trajectòria precoç en el món de la música.
