Els veïns d’Olesa de Montserrat han alçat la veu per denunciar l’estat de deixadesa del llac situat al parc municipal, un espai que, segons expliquen, hauria de ser un lloc d’esbarjo i gaudi però que actualment es troba en condicions deplorables. Les queixes, compartides a les xarxes socials, mostren la frustració d’uns veïns que se senten ignorats per l’Ajuntament, al qual acusen de no dur a terme un manteniment adequat.

Problemes recurrents any rere any

Segons els veïns, l’aigua del llac presenta un color marró fosc, descrit com “podrit” per alguns usuaris, que genera una olor desagradable, especialment quan es descomponen les restes orgàniques que hi floten. Aquest problema, lluny de ser nou, es repeteix any rere any, agreujat per plagues de mosquits i altres insectes que fan gairebé impossible gaudir d’un passeig tranquil pel parc. “És una vergonya, no es pot ni respirar sense tapar-se la boca i el nas”, lamentava un veí.

Esforços de neteja insuficients

Els esforços de neteja, quan es duen a terme, semblen insuficients. Alguns usuaris han assenyalat que els treballadors de l’empresa de neteja, equipats amb eines bàsiques com una xarxa, un cistell i una carretilla, no poden fer front a l’envergadura del problema. “Treballen amb mitjans precaris, i el seu esforç no es nota”, explicava un altre comentari. A més, una fotografia compartida recentment pels veïns mostra l’estat actual del llac, amb l’objectiu de visibilitzar la situació i pressionar l’Ajuntament perquè actuï.

Reaccions veïnals i propostes

Les reaccions a la denúncia han estat diverses, però totes reflecteixen un sentiment de desencís. Alguns veïns han proposat accions simbòliques, com portar les deixalles del llac a les portes de l’Ajuntament per evidenciar el problema, mentre altres han criticat la gestió municipal en general, qualificant Olesa com un poble “mal gestionat” que ha perdut l’esplendor d’altres temps. “Abans érem un referent, i ara mira com estem”, deia un usuari amb nostalgia.

La Línia Verda, una eina ineficaç

També hi ha hagut qui ha suggerit utilitzar la Línia Verda, el canal oficial per comunicar incidències, però molts coincideixen que aquest recurs no ofereix solucions efectives. “Diuen que ho netegen diàriament, però no es veu cap canvi”, lamentava un veí. Altres han anat més enllà, proposant mesures dràstiques com eliminar el llac i substituir-lo per ombres o una tirolina, o fins i tot aprofitar visites institucionals per mostrar l’estat real del parc.

Un problema que va més enllà del llac

La situació del llac no és un problema aïllat. Alguns usuaris han aprofitat per denunciar l’estat d’altres espais, com el Parc Memòria, i han expressat la seva preocupació per la proliferació de mosquits tigre i els efectes sobre les persones amb al·lèrgies, especialment en aquesta època de l’any. “Pagant els impostos que paguem, és inadmissible”, exclamava un altre comentari.

Una crida a l’acció

La indignació veïnal evidencia la necessitat urgent d’una intervenció per part de l’Ajuntament. Els veïns demanen no només una neteja a fons del llac, sinó també un pla de manteniment regular que garanteixi que aquest espai, pensat per al benestar de la ciutadania, torni a ser un lloc agradable i segur per a tothom. Per ara la pilota és a la teulada de l’Ajuntament, que haurà de respondre a aquesta crida col·lectiva per recuperar la dignitat del parc municipal.

L’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica d’Olesa de Montserrat (AFFCOM) va celebrar divendres passat la seva presentació oficial en un acte carregat de significat, que va reunir afectats, familiars i representants institucionals, entre els quals destacava el regidor de Salut Pública de l’Ajuntament, Marc Serradó. Amb Anna Casado al capdavant i la participació activa de la Junta, l’esdeveniment va posar el focus en dues malalties sovint invisibles però profundament incapacitants: la fibromiàlgia i la fatiga crònica. L’alta assistència, que va superar les previsions inicials, va evidenciar un interés creixent per aquestes patologies i la necessitat urgent de donar-los veu. La xerrada va combinar testimonis personals amb reflexions col·lectives, exposant no només els reptes quotidians dels afectats, sinó també els objectius d’una associació que busca fer xarxa, acompanyar i combatre l’estigma.

La fibromiàlgia i la fatiga crònica: una mirada científica i humana

La fibromiàlgia és una malaltia crònica que es caracteritza per un dolor musculoesquelètic generalitzat, punts sensibles específics al cos –coneguts com a “tender points”–, i una fatiga que sovint es percep com desproporcionada respecte a l’activitat realitzada. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta entre un 2% i un 4% de la població mundial, tot i que algunes estimacions situen la xifra més a prop del 5% en determinats països desenvolupats. La seva incidència és especialment alta entre les dones, que representen al voltant del 80% dels casos diagnosticats, un percentatge que es va esmentar diverses vegades durant la xerrada com a reflex de la realitat local.

El dolor de la fibromiàlgia no és un simple malestar: és profund, difús i persistent, sovint descrit pels pacients com una sensació de cremor o punxades que pot variar d’intensitat al llarg del dia. Acompanyant aquest dolor, hi ha una sèrie de símptomes associats que compliquen encara més el quadre clínic: trastorns del son (com la incapacitat d’assolir un descans reparador), rigidesa matinal, cefalees, problemes cognitius –coneguts popularment com a “fibroboira”–, i una sensibilitat extrema a estímuls com el fred, la calor o el soroll. La fatiga crònica, per la seva banda, sovint es presenta com un acompanyant inseparable de la fibromiàlgia, tot i que també pot aparèixer de manera independent. Es defineix com un esgotament físic i mental que no s’alleuja amb el descans i que pot reduir la capacitat funcional d’una persona fins a un 50% o més, segons els casos.

Durant molts anys, la fibromiàlgia va ser considerada una condició psicològica o psicosomàtica, una percepció que va alimentar l’estigma i la incredulitat, tant en l’àmbit social com en el sanitari. Així ho va recordar una membre de l’AFFCOM durant la xerrada: “Hem passat de considerar-la un problema psicològic a reconèixer-la com una malaltia neurològica”. Aquest canvi de paradigma es basa en investigacions recents que apunten a una disfunció en el sistema nerviós central. Estudis publicats en revistes com The Journal of Rheumatology i Pain han identificat anomalies en la manera com el cervell i la medul·la espinal processen els senyals de dolor, amb un augment de l’activitat dels neurotransmissors implicats en la sensació dolorosa i una disminució dels mecanismes naturals d’inhibició del dolor. Això explicaria per què els afectats senten dolor fins i tot en absència d’una lesió evident.

Membre de la junta parla dels recents estudis

La fatiga crònica, d’altra banda, comparteix algunes d’aquestes bases fisiològiques, però també s’ha relacionat amb alteracions en el sistema immunitari i disfuncions metabòliques. Encara avui, però, ambdues malalties romanen envoltades de controvèrsia: no existeix un marcador biològic específic que permeti un diagnòstic ràpid i objectiu, i el tractament es limita a alleujar els símptomes mitjançant una combinació de medicaments (analgèsics, antidepressius o anticonvulsius), teràpies físiques i suport psicològic. Aquesta manca de solucions definitives és un dels motius pels quals iniciatives com l’AFFCOM són tan necessàries.

Una presentació amb veu i rostre

L’acte va arrencar amb paraules d’Anna Casado, que va donar la benvinguda als assistents i va establir el propòsit de la trobada: “Estem aquí per presentar l’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica d’Olesa de Montserrat”, va dir als 30 segons inicials, posant les bases d’una jornada que buscava anar més enllà de la simple formalitat. La seva intervenció inicial va ser un reconeixement a la “bona acollida” rebuda, un fet que, segons va confessar, no esperaven en un espai que aviat es va omplir de gom a gom.

Un dels moments més potents va arribar quan Casado va abordar la invisibilitat d’aquestes malalties. “Algunes discapacitats no es veuen a simple vista. Em veieu a mi amb talons, maquillada, amb tatuatges, però jo també estic malalta, com les meves companyes”, va declarar. Aquesta reflexió, directa i personal, va connectar amb els assistents i va establir un dels eixos centrals de la xerrada: la necessitat de trencar els prejudicis que associen l’absència de signes externs amb la manca de gravetat.

Anna Casado reivindica que moltes malalties no es veuen a simple vista

Casado va insistir en la importància de “posar veu, rostre i nom” a la fibromialgia i la fatiga crònica, dues condicions que “acostumen a anar de la mà i que sovint no es veuen”. Aquesta afirmació mostra el doble objectiu de l’AFFCOM: visibilitzar i humanitzar una realitat que afecta milers de persones, moltes de les quals se senten soles o incomprises.

La motxilla invisible: el pes del dia a dia

La metàfora de la “motxilla invisible” va emergir com un dels recursos més visuals i comprensibles per explicar la càrrega quotidiana dels afectats. “És portar una motxilla invisible que pesa molt i que ningú no veu”, va dir Casado, afegint que viure amb aquestes malalties implica “calcular cada dia” l’energia disponible per a les activitats més bàsiques. Aquesta planificació constant –decidir si es pot sortir a caminar, fer la compra o simplement aixecar-se del llit– és una experiència compartida per molts dels presents, com es va fer evident en els murmuris d’assentiment entre el públic.

Aquesta idea es va reforçar amb un exercici d’empatia proposat per Casado: “Penseu en un dia que vau fer un esforç físic intens, amb cansament i dolor. Això és el que sentim cada dia”. L’activitat, plantejada com una invitació a posar-se en la pell dels afectats, va ser un intent de traduir en paraules una sensació que sovint escapa a la comprensió dels qui no la viuen.

Anna Casado convida a imaginar el cansament extrem del dia dia

En un altre moment destacat, Casado va desafiar els estereotips sobre la feblesa: “No som febles, som molt fortes. No fingim que estem malament, sinó que fingim que estem bé”. Aquesta afirmació subratlla una veritat paradoxal: els afectats sovint han de projectar una imatge de normalitat per evitar judicis o compassió mal entesa, una resiliència que contrasta amb la fragilitat física que els acompanya.

Els reptes del sistema sanitari i la societat

Un dels punts més crítics de la xerrada va ser la denúncia de la manca d’informació i formació dins del sistema sanitari. Una infermera de professió va compartir la seva experiència: “Fins i tot jo, sent infermera, reconec que es desconeix”. Aquest testimoni demostra una paradoxa preocupant: fins i tot els professionals de la salut, que haurien de ser els primers aliats dels pacients, sovint operen amb coneixements limitats sobre aquestes malalties. Aquesta desinformació, segons els ponents, allarga els temps de diagnòstic –que poden arribar a ser de diversos anys– i dificulta l’accés a tractaments adequats.

Aquesta crítica es va complementar amb una reflexió sobre l’evolució científica de la fibromiàlgia. “Hem passat de considerar-la un problema psicològic a reconèixer-la com una malaltia neurològica”, va explicar una membre, destacant com els avenços han permès abandonar l’etiqueta de “malaltia imaginària” per situar-la en el terreny de les condicions físiques objectives. Tot i això, la manca d’una cura o d’un protocol estandarditzat segueix sent una barrera significativa.

Els objectius de l’AFCOM: suport i visibilitat

L’AFCOM neix amb una missió clara, tal com va resumir Anna Casado: “Fer xarxa, acompanyar, donar visibilitat i recordar-nos que ni estem soles, ni estem sols”. Aquesta declaració, pronunciada amb fermesa, defineix l’esperit d’una associació que no només vol ser un punt de trobada per als afectats, sinó també un pont cap a la societat i les institucions. La Junta, formada per Ester Inuesa (presidenta), Merche Blanco (vicepresidenta), Tanya Fernández (tresorera) i les vocals Maricarmen Ramírez, Sílvia Soler i Paquita Ruiz, va ser presentada com el motor d’aquest projecte, amb l’objectiu d’impulsar activitats i oferir suport tant als pacients com als seus entorns.

Anna Casado defineix l’AFFCOM com una xarxa de suport per als afectats

En resposta a una pregunta sobre com ajudar els recent diagnosticats, una membre va subratllar: “Primordialment amb força i companyia, i també amb informació”. Aquest enfocament posa l’accent en l’acompanyament emocional i pràctic, així com en la necessitat de proporcionar eines per entendre i gestionar la malaltia, especialment en els primers moments després del diagnòstic, quan la confusió i la solitud poden ser aclaparadores.

Una crida a la col·laboració institucional

La xerrada va concloure amb un clam a la col·laboració institucional. “Necessitem fer aquesta visibilitat i demanar suport a entitats com l’Ajuntament”, va afirmar una membre, posant èmfasi en la incredulitat que encara envolta la fibromiàlgia i la fatiga crònica. Molts afectats, segons es va comentar, s’enfronten a dubtes sobre la legitimitat del seu dolor, fins i tot per part de familiars o empresaris, un fet que agreuja el seu aïllament. El resum final, pronunciat amb claredat, va ser: “És una associació que pretén ajudar, divulgar i fer-nos visibles”.

Aquest objectiu no és només una aspiració local. L’AFFCOM forma part d’un moviment més ampli de reconeixement de les malalties cròniques invisibles, que en els últims anys han guanyat terreny gràcies a la pressió d’associacions de pacients i a la divulgació científica. Tot i això, la manca de recursos específics –com unitats especialitzades o teràpies accessibles– segueix sent un obstacle que l’entitat espera combatre amb el suport de la comunitat i les administracions.

El futur de la fibromiàlgia: entre l’esperança i els reptes

Malgrat els avenços en la comprensió de la fibromiàlgia i la fatiga crònica, el camí cap a una gestió efectiva d’aquestes malalties és encara llarg. Els tractaments actuals, que inclouen analgèsics com el paracetamol, antidepressius tricíclics o inhibidors de la recaptació de serotonina, i medicaments com la pregabalina, tenen una eficàcia limitada i variable segons el pacient. Les teràpies no farmacològiques, com la fisioteràpia, l’exercici suau (com el tai-txi o la natació) i la teràpia cognitiu-conductual, han demostrat beneficis, però requereixen un accés que no sempre està garantit dins del sistema públic de salut.

A més, la investigació continua avançant en camps prometedors, com l’estudi de biomarcadors inflamatoris o l’ús de tècniques d’imatge cerebral per entendre millor els mecanismes del dolor crònic. Tot i això, la comunitat científica coincideix que calen més recursos i una major coordinació internacional per traduir aquests descobriments en solucions pràctiques. En aquest context, associacions com l’AFFCOM juguen un paper crucial: no només donen suport als afectats, sinó que també pressionen perquè aquestes necessitats siguin escoltades.

Una veu que ressona

La presentació de l’AFFCOM a Olesa de Montserrat no va ser només un acte formal; va ser una declaració d’intencions. A través de les paraules d’Anna Casado i la Junta, es va teixir una narrativa de resistència, solidaritat i esperança. La fibromiàlgia i la fatiga crònica, malalties que han estat històricament silenciades, troben en iniciatives com aquesta una oportunitat per ser vistes i enteses. L’associació no només aspira a millorar la qualitat de vida dels afectats, sinó també a transformar la percepció social i institucional d’unes patologies que, malgrat la seva invisibilitat, tenen un impacte molt tangible.

En un món on la salut encara es mesura sovint per allò que es pot veure, l’AFFCOM recorda que hi ha motxilles invisibles que pesen molt més del que sembla. I amb aquesta premissa, comença una lluita que, com va dir una de les ponents, “pretén ajudar, divulgar i fer-nos visibles”.

Una nova controvèrsia sacseja el panorama polític i mediàtic d’Olesa de Montserrat. I és que una entrevistada ha denunciat en declaracions al nostre mitjà que les seves paraules en una entrevista a Olesa Ràdio, l’emissora municipal, van ser manipulades i tergiversades amb l’objectiu de desacreditar-la. L’incident s’ha vist agreujat per les declaracions d’Ada Agut, candidata de Bloc Olesà, qui ha qualificat Fernández d’“ignorant” en una publicació a Instagram. Tot i la predisposició inicial d’Agut per respondre a les preguntes plantejades per aquest mitjà, a dia d’avui no ha contestat, fet que afegeix més incertesa a l’afer.

Una entrevista sota sospita

Segons les declaracions de l’entrevistada, Jessica Fernández, realitzades al nostre mitjà, l’origen del conflicte es remunta a una entrevista emesa el 24 de març a la ràdio municipal. “L’entrevista a Olesa Ràdio, clarament estava dissenyada per malinterpretar les meves paraules o tergiversar el que dic”, assegura Fernández. La regidora explica que es van fer servir “preguntes retorçades” per obtenir respostes que no va donar i que, en no aconseguir-ho, “les han falsejat directament i s’han quedat tan panxos”. Fernández qualifica aquest comportament de “vergonyós i penós”, i lamenta que un mitjà públic local “arribi a aquest punt”.

És molt vergonyós i lamentable el que ha fet Olesa Ràdio

El detonant de la polèmica va ser un titular publicat per Olesa Ràdio: “La violència de gènere a Olesa no és tan greu”. Segons Fernández, en declaracions al nostre mitjà, aquest titular no només distorsiona les seves paraules, sinó que les treu completament de context. “Després de llegir el titular, la veritat és que em vaig quedar molt sorpresa. No té res a veure, no sé ni com ho han tret ni d’on”, afirma. La regidora insisteix que la seva crítica se centra en la gestió del pressupost de la nova regidoria de Gènere, aprovat el novembre passat amb 170.000 euros, dels quals només 10.000 es destinen directament a dones maltractades. “És vergonyós que es destinin tan pocs diners. Per a això, millor que no existís aquesta regidoria i que aquests 170.000 euros es portessin a serveis socials”, argumenta.

Fernández defensa que la seva postura, mantinguda durant els gairebé dos anys que porta com a regidora, és clara: “Porto tota la legislatura dient el mateix. Fan falta ajudes directes, tant econòmiques com psicològiques, per a les dones maltractades, i no quatre pamflets i missatges d’odi a l’home, que és l’única cosa que estan fent”. “No pot ser que de 170.000 euros només se’n destinin 10.000 a dones maltractades. No ho podem consentir”, sentencia en declaracions al nostre mitjà.

La resposta d’Olesa Ràdio

Segons les declaracions de la direcció d’Olesa Ràdio facilitades al nostre mitjà, l’emissora defensa la seva actuació, afirmant que van contactar amb Fernández arran d’un missatge privat que ella va enviar a l’Instagram de l’emissora i que li van oferir l’oportunitat d’aclarir o puntualitzar les seves declaracions. La regidora, però, segons diu la ràdio, va rebutjar aquesta opció. “Aquest gest demostra la nostra voluntat de mantenir un diàleg obert i transparent”, asseguren des de l’emissora.

Tot i això, Fernández, en declaracions al nostre mitjà, assegura que això és mentida i ha adjuntat proves a la nostra redacció que confirmen que ella sí que va respondre a l’oferta de l’emissora, però que van ser ells els qui no li van contestar i la van deixar en vist. “És gravíssim tot allò, m’han deixat en vist” diu Jessica. A més assegura que “Aquest intent de fer veure i aquests titulars, pagats amb diners públics que haurien de ser neutrals i professionals, deixen molt a desitjar”. La regidora considera que la manipulació intencionada de les seves paraules és “molt greu” i qüestiona l’ètica periodística d’un mitjà finançat pels contribuents, afegint que el silenci de la ràdio només reforça les seves sospites sobre la seva falta de transparència.

Les dones maltractades necessiten diners, no fulletons

Les declaracions d’Ada Agut i la resposta de Fernández

La polèmica va escalar quan Ada Agut, regidora del Bloc Olesà, va publicar un missatge a Instagram on afirmava: “La ignorància és valenta, i aquesta dona ho és molt, tant com ignorant. És una vergonya que una regidora de l’Ajuntament digui aquestes barbaritats”. Agut afegeix que Fernández té l’obligació d’informar-se sobre els problemes de violència de gènere a Olesa, dades que, segons ella, són públiques i accessibles a la memòria municipal.

En declaracions al nostre mitjà, Fernández ha optat per no entrar en una confrontació directa amb Agut: “Ni la conec personalment ni sé qui és veritablement. Sí, m’han dit que és del Bloc, però em dona igual el que digui. No hi ha major menyspreu que no fer-ne cas”. Tot i això, considera “despreciables” aquestes paraules, especialment venint d’una representant política. “Ja veiem on és el Bloc”, afegeix, en un to que deixa entreveure el seu desdeny cap al partit.

No sé qui és aquesta dona, però és vergonyós

Fins al moment, ni el Bloc Olesà ni el seu portaveu, Marc Serradó, han fet cap pronunciament oficial sobre les declaracions d’Agut. Aquest silenci contrasta amb la predisposició inicial d’Agut a respondre a les preguntes d’aquest mitjà, una oferta que s’hauria evaporat després de conèixer el contingut específic de les qüestions plantejades.

Implicacions per a la confiança ciutadana

Segons les declaracions de Jessica Fernández al nostre mitjà, l’incident planteja interrogants greus sobre la credibilitat dels mitjans públics: “Que Olesa Ràdio, un canal finançat amb els diners de tots, pugui actuar així és molt greu. Aquest intent de fer veure i aquests titulars són inacceptables”. La regidora creu que aquesta situació erosiona la confiança dels ciutadans en la informació que reben a través d’aquell mitjà, un pilar que “hauria de ser neutral i professional”.

Aquest episodi també mostra les tensions entre diferents visions polítiques sobre com abordar la violència de gènere. Mentre Fernández advoca per una reassignació dels recursos cap a serveis socials per oferir suport directe a les víctimes, la regidoria liderada per Agut sembla prioritzar la creació d’una estructura administrativa que, segons la crítica del PP, no es tradueix en ajudes efectives.

Propostes i visió de futur

En declaracions al nostre mitjà, Fernández ha expressat una visió clara sobre com millorar les polítiques contra la violència de gènere a Olesa: “Busquem facilitat i, sobretot, que hi hagi ajudes directes, tant econòmiques com psicològiques, que és el que necessiten les dones maltractades”. La regidora considera que els recursos s’han de concentrar en mecanismes ja existents, com els serveis socials, en lloc de destinar-los a una regidoria que, al seu parer, “no funciona” i es limita a accions simbòliques.

Pel que fa a la situació general de la regidoria de Gènere, Fernández és contundent: “No pot ser que es vengui que hi ha una regidoria quan el gruix del pressupost se’n va en sous i només una part ínfima arriba a les víctimes”. La seva proposta és radical: “Si no es pot garantir un suport real, millor que no existís”.

Un debat obert

Aquest episodi deixa moltes preguntes sense resposta. Ha actuat Olesa Ràdio amb l’ètica i la rigurositat que es demana a un mitjà públic? És el titular controvertit un error innocent o una manipulació deliberada? I què diu aquest enfrontament sobre la qualitat del debat polític a Olesa? Per ara, la ciutadania queda amb les declaracions enfrontades de Fernández i Agut, un silenci incòmode del Bloc Olesà i una oferta de diàleg que no ha prosperat.

El que és segur és que aquesta controvèrsia ha obert una esquerda en la confiança cap als mitjans municipals i ha posat sobre la taula la necessitat d’un debat més transparent i constructiu sobre com abordar problemes tan greus com la violència de gènere. Mentrestant, Jessica Fernández manté la seva postura en declaracions al nostre mitjà: “Porto dos anys dient el mateix i no canviaré. No podem consentir aquesta situació”. El temps dirà si aquest episodi és només una anècdota o el preludi d’un canvi més profund a Olesa de Montserrat.