El darrer Balanç de Criminalitat del Ministeri de l’Interior situa Olesa de Montserrat com el municipi més segur d’Espanya, amb la taxa més baixa de criminalitat del país: 17,71 infraccions penals per cada mil habitants. Una dada que contrasta amb l’evolució preocupant dels delictes greus al municipi durant el darrer any.

En termes absoluts, Olesa ha registrat 437 delictes durant el 2024. Aquestes xifres globals posicionen la vila molt per sota de la mitjana nacional, que se situa en 41 delictes per cada mil habitants, en el que el ministeri qualifica com “una de les taxes més baixes del món”.

No obstant això, l’anàlisi detallada de les dades trimestrals revela un increment significatiu dels delictes de major gravetat. Les agressions sexuals amb penetració han augmentat un 150% en dos anys, passant de 2 casos en el quart trimestre de 2022 a 5 casos en el mateix període de 2024. Aquest increment supera notablement la mitjana nacional d’aquest tipus de delictes, que segons l’informe ministerial ha crescut un 6,7% durant el 2024.

L’increment d’agressions sexuals d’Olesa és del 150%, mentre l’increment a Espanya és del 6,7%

Els robatoris amb violència i intimidació també mostren una tendència a l’alça, arribant als 7 casos en el darrer trimestre de 2024, davant els 6 registrats en el mateix període de 2022. Paral·lelament, els robatoris amb força en domicilis i establiments han disminuït de 31 a 22 casos en el mateix període comparatiu.

El contrast amb altres municipis de l’entorn metropolità és notable. Mentre El Prat de Llobregat encapçala el rànquing de criminalitat amb 224,72 infraccions per mil habitants, Olesa manté el lideratge en seguretat general, seguida d’altres poblacions catalanes com Castellar del Vallès (18,84) i Manlleu (20,19).

Les dades s’emmarquen en un context nacional on la criminalitat ha registrat un lleuger descens del 0,3% durant el 2024, tot i que amb increments significatius en delictes greus com els homicidis dolosos i assassinats consumats (+4,5%) i les agressions sexuals amb penetració (+6,7%).

Aquest escenari dual planteja nous reptes per a la seguretat ciutadana a Olesa: mentre es manté com el municipi més segur d’Espanya en termes globals, l’increment sostingut dels delictes greus requereix una anàlisi profunda de les causes i l’adopció de mesures específiques per revertir aquesta tendència.

El transport públic continua creixent a Olesa de Montserrat, on la línia d’autobús que connecta el municipi amb l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha experimentat un increment del 143% en el nombre de passatgers durant el 2024. Aquesta línia, que també dona servei a Esparreguera, ha passat de registrar 28.442 transbordaments el 2023 a comptabilitzar-ne 69.205 aquest any.

L’augment d’usuaris d’aquest servei reflecteix una tendència generalitzada a l’alça en les línies d’enllaç de FGC, que en conjunt han registrat un increment global del 33%. Concretament, la línia de bus que connecta Olesa i Esparreguera amb l’estació d’FGC d’Olesa ha comptabilitzat un total de 245.365 viatgers al llarg del 2024, fet que suposa un augment del 24% respecte a l’any anterior.

El transport públic guanya pes entre els habitants d’Olesa i Esparreguera.

Aquest creixement en l’ús del transport públic posa en relleu la importància d’una bona connexió entre els nuclis urbans i la xarxa ferroviària, especialment en zones com Olesa de Montserrat, on el servei d’autobús facilita l’accés a FGC i contribueix a la mobilitat sostenible.

Altres línies de bus d’enllaç a diferents punts del territori també han experimentat augments notables. És el cas de la línia que uneix els Hostalets de Pierola amb l’estació de Piera, que ha duplicat el nombre de transbordaments, passant de 15.218 el 2023 a 30.816 aquest any. També s’ha registrat un increment destacat a la connexió entre Piera i les seves urbanitzacions, amb 29.202 viatgers (+57%) i a la línia que enllaça Capellades amb la seva estació de FGC, amb un total de 126.179 passatgers, un 48% més que el 2023.

Els increments en l’ús del bus d’enllaç es repeteixen en diverses poblacions.

Pel que fa a la línia de bus amb més afluència de transbordaments, continua sent la que uneix l’estació de Sant Joan d’FGC amb el Polígon Can Sant Joan, a Sant Cugat del Vallès, amb 270.206 passatgers, un increment del 12% respecte a l’any anterior.

Les altres dues línies d’autobús d’enllaç de FGC també han vist créixer el nombre de passatgers. La que connecta Sant Vicenç dels Horts amb Torrelles de Llobregat ha registrat 24.915 usuaris (+10%), mentre que la línia entre l’estació de Bellaterra i el Parc de l’Alba de Cerdanyola ha comptabilitzat 23.465 passatgers (+12%).

Enmig d’un clima de tensió i controvèrsia que ha sacsejat la comunitat d’Olesa de Montserrat, la Secció Sindical SATSE de F.A. Mútua Terrassa ha emès avui un comunicat en el qual denuncia amb contundència la presumpta responsabilització injusta dels treballadors del CAP local, relacionant-los amb el tràgic succés del passat 16 de gener, en què la mort d’una veïna ha commocionat el municipi.

Un incident tràgic enmig de l’ona de crítiques

Els fets que han desencadenat aquesta reacció es donen en un context de gran commoció social. La intervenció al CAP ha estat objecte d’acusacions públiques i denúncies de negligència, arribant al punt que familiars afectats han expressat, en declaracions tràgiques, el seu dolor i la seva indignació. En un dels nostres articles vam destacar el crit d’un fill davant una presumpta negligència del CAP, mentre que en un altre vam recollir com Viladecavalls recolza Olesa, reflectint així la percepció d’una crisi més àmplia en el sistema sanitari.

El comunicat de SATSE: arguments i reivindicacions

En el seu enèrgic comunicat, la Secció Sindical SATSE de F.A. Mútua Terrassa destaca diversos punts clau:

• Defensa de la diligència professional:
  El sindicat rebutja categòricament qualsevol intent de traslladar la responsabilitat del lamentable succés als treballadors del CAP. “Els professionals de la salut han actuat amb la màxima diligència, seguint estrictament els protocols establerts per CatSalut”, subratja el text, destacant que aquests protocols han estat dissenyats i implementats per l’organisme de la Generalitat encarregat de garantir l’atenció sanitària pública a Catalunya.
• Crítica a la manca de suport institucional:
  Segons SATSE, CatSalut ha eludit la seva responsabilitat moral d’expressar públicament el seu suport als treballadors en un moment de gran dolor i confusió. Aquesta omissió, segons el sindicat, ha contribuït a la percepció d’abandonament i ha alimentat la ira que es tradueix en amenaces i agressions.
• Denúncia de les amenaces i agressions:
  Després de l’incident, els professionals han estat, presumptament, objecte d’una “esgarrifosa escalada d’amenaces i fins i tot agressions”, segons afirma el comunicat. Aquestes conductes, que el sindicat considera inacceptables, podrien ser denunciades davant les autoritats competents. “Els treballadors del centre no toleraran cap forma de violència, intimidació o assetjament”, afegeix SATSE.
• Compromís amb la defensa dels drets laborals:
  El missatge final del comunicat reitera el compromís del sindicat en la lluita per la protecció dels drets laborals i la integritat física i moral dels professionals. “No descansarem fins que s’erradiquin aquestes conductes abusives”, conclou el document.

El context de la crisi sanitària i les repercussions socials

Aquest posicionament arriba en un moment en què el sector sanitari a Catalunya es troba sota una intensa pressió, amb casos a diferents comarques que han posat en relleu tant problemes estructurals com deficiències en el sistema de comunicació institucional. El clima de desconfiança generat per les crítiques públiques ha derivat en un augment de les tensions, on les emocions exacerbades per la pèrdua d’una vida han contribuït a la proliferació de situacions violentes contra els treballadors de la salut.

Els fets ocorreguts al CAP d’Olesa de Montserrat serveixen com a punt de partida per a un debat més ampli sobre la responsabilitat en la gestió de crisis sanitàries. Mentre que els protocols de CatSalut es presenten com a garantia de qualitat assistencial, la manca de comunicació i suport visible per part dels organismes competents ha deixat als professionals en una posició vulnerable, convertint-los en el focus d’una reacció col·lectiva de frustració i dolor.

Reaccions i perspectives a la comunitat

Diverses veus de la comunitat local han expressat el seu descontentament per l’evolució dels fets. Alguns veuen en les denúncies i en les agressions als professionals un intent de buscar responsables fàcils en una situació complexa i dolorosa, mentre que altres reclamen una revisió profunda dels protocols i del sistema de comunicació institucional que, segons ells, ha contribuït a l’amplificació de la crisi.

En aquest context, el comunicat de SATSE emergeix com un crit de defensa i de reivindicació d’un sistema que protegeixi tant als ciutadans com als professionals que hi treballen. La demanda de respecte als treballadors es fa especialment rellevant en una etapa en què la sanitat pública es veu sotmesa a situacions que desafien no només la seva capacitat operativa sinó també la seva integritat emocional i física.

Conclusions

Amb aquest enèrgic comunicat, la Secció Sindical SATSE de F.A. Mútua Terrassa no només defensa la labor quotidiana dels professionals del CAP d’Olesa de Montserrat, sinó que també denuncia la manca de suport i la responsabilització, segons ells, injusta que, en el seu punt de vista, només contribueixen a encongir una crisi ja de per si complexa. En un moment de gran dolor i polarització, el missatge de SATSE és clar: cal respectar i protegir els treballadors, garantir la seguretat i la dignitat de les persones que, en condicions sovint difícils, es dediquen a oferir un servei essencial per a tota la comunitat.