Societat
L’AFFCOM es presenta a Olesa: Una lluita per visibilitzar la fibromiàlgia
L’acte va arrencar amb paraules d’Anna Casado, que va confesar patir aquesta malaltia.
L’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica d’Olesa de Montserrat (AFFCOM) va celebrar divendres passat la seva presentació oficial en un acte carregat de significat, que va reunir afectats, familiars i representants institucionals, entre els quals destacava el regidor de Salut Pública de l’Ajuntament, Marc Serradó. Amb Anna Casado al capdavant i la participació activa de la Junta, l’esdeveniment va posar el focus en dues malalties sovint invisibles però profundament incapacitants: la fibromiàlgia i la fatiga crònica. L’alta assistència, que va superar les previsions inicials, va evidenciar un interés creixent per aquestes patologies i la necessitat urgent de donar-los veu. La xerrada va combinar testimonis personals amb reflexions col·lectives, exposant no només els reptes quotidians dels afectats, sinó també els objectius d’una associació que busca fer xarxa, acompanyar i combatre l’estigma.
La fibromiàlgia i la fatiga crònica: una mirada científica i humana
La fibromiàlgia és una malaltia crònica que es caracteritza per un dolor musculoesquelètic generalitzat, punts sensibles específics al cos –coneguts com a “tender points”–, i una fatiga que sovint es percep com desproporcionada respecte a l’activitat realitzada. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta entre un 2% i un 4% de la població mundial, tot i que algunes estimacions situen la xifra més a prop del 5% en determinats països desenvolupats. La seva incidència és especialment alta entre les dones, que representen al voltant del 80% dels casos diagnosticats, un percentatge que es va esmentar diverses vegades durant la xerrada com a reflex de la realitat local.
El dolor de la fibromiàlgia no és un simple malestar: és profund, difús i persistent, sovint descrit pels pacients com una sensació de cremor o punxades que pot variar d’intensitat al llarg del dia. Acompanyant aquest dolor, hi ha una sèrie de símptomes associats que compliquen encara més el quadre clínic: trastorns del son (com la incapacitat d’assolir un descans reparador), rigidesa matinal, cefalees, problemes cognitius –coneguts popularment com a “fibroboira”–, i una sensibilitat extrema a estímuls com el fred, la calor o el soroll. La fatiga crònica, per la seva banda, sovint es presenta com un acompanyant inseparable de la fibromiàlgia, tot i que també pot aparèixer de manera independent. Es defineix com un esgotament físic i mental que no s’alleuja amb el descans i que pot reduir la capacitat funcional d’una persona fins a un 50% o més, segons els casos.
Durant molts anys, la fibromiàlgia va ser considerada una condició psicològica o psicosomàtica, una percepció que va alimentar l’estigma i la incredulitat, tant en l’àmbit social com en el sanitari. Així ho va recordar una membre de l’AFFCOM durant la xerrada: “Hem passat de considerar-la un problema psicològic a reconèixer-la com una malaltia neurològica”. Aquest canvi de paradigma es basa en investigacions recents que apunten a una disfunció en el sistema nerviós central. Estudis publicats en revistes com The Journal of Rheumatology i Pain han identificat anomalies en la manera com el cervell i la medul·la espinal processen els senyals de dolor, amb un augment de l’activitat dels neurotransmissors implicats en la sensació dolorosa i una disminució dels mecanismes naturals d’inhibició del dolor. Això explicaria per què els afectats senten dolor fins i tot en absència d’una lesió evident.
La fatiga crònica, d’altra banda, comparteix algunes d’aquestes bases fisiològiques, però també s’ha relacionat amb alteracions en el sistema immunitari i disfuncions metabòliques. Encara avui, però, ambdues malalties romanen envoltades de controvèrsia: no existeix un marcador biològic específic que permeti un diagnòstic ràpid i objectiu, i el tractament es limita a alleujar els símptomes mitjançant una combinació de medicaments (analgèsics, antidepressius o anticonvulsius), teràpies físiques i suport psicològic. Aquesta manca de solucions definitives és un dels motius pels quals iniciatives com l’AFFCOM són tan necessàries.
Una presentació amb veu i rostre
L’acte va arrencar amb paraules d’Anna Casado, que va donar la benvinguda als assistents i va establir el propòsit de la trobada: “Estem aquí per presentar l’Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica d’Olesa de Montserrat”, va dir als 30 segons inicials, posant les bases d’una jornada que buscava anar més enllà de la simple formalitat. La seva intervenció inicial va ser un reconeixement a la “bona acollida” rebuda, un fet que, segons va confessar, no esperaven en un espai que aviat es va omplir de gom a gom.
Un dels moments més potents va arribar quan Casado va abordar la invisibilitat d’aquestes malalties. “Algunes discapacitats no es veuen a simple vista. Em veieu a mi amb talons, maquillada, amb tatuatges, però jo també estic malalta, com les meves companyes”, va declarar. Aquesta reflexió, directa i personal, va connectar amb els assistents i va establir un dels eixos centrals de la xerrada: la necessitat de trencar els prejudicis que associen l’absència de signes externs amb la manca de gravetat.
Casado va insistir en la importància de “posar veu, rostre i nom” a la fibromialgia i la fatiga crònica, dues condicions que “acostumen a anar de la mà i que sovint no es veuen”. Aquesta afirmació mostra el doble objectiu de l’AFFCOM: visibilitzar i humanitzar una realitat que afecta milers de persones, moltes de les quals se senten soles o incomprises.
La motxilla invisible: el pes del dia a dia
La metàfora de la “motxilla invisible” va emergir com un dels recursos més visuals i comprensibles per explicar la càrrega quotidiana dels afectats. “És portar una motxilla invisible que pesa molt i que ningú no veu”, va dir Casado, afegint que viure amb aquestes malalties implica “calcular cada dia” l’energia disponible per a les activitats més bàsiques. Aquesta planificació constant –decidir si es pot sortir a caminar, fer la compra o simplement aixecar-se del llit– és una experiència compartida per molts dels presents, com es va fer evident en els murmuris d’assentiment entre el públic.
Aquesta idea es va reforçar amb un exercici d’empatia proposat per Casado: “Penseu en un dia que vau fer un esforç físic intens, amb cansament i dolor. Això és el que sentim cada dia”. L’activitat, plantejada com una invitació a posar-se en la pell dels afectats, va ser un intent de traduir en paraules una sensació que sovint escapa a la comprensió dels qui no la viuen.
En un altre moment destacat, Casado va desafiar els estereotips sobre la feblesa: “No som febles, som molt fortes. No fingim que estem malament, sinó que fingim que estem bé”. Aquesta afirmació subratlla una veritat paradoxal: els afectats sovint han de projectar una imatge de normalitat per evitar judicis o compassió mal entesa, una resiliència que contrasta amb la fragilitat física que els acompanya.
Els reptes del sistema sanitari i la societat
Un dels punts més crítics de la xerrada va ser la denúncia de la manca d’informació i formació dins del sistema sanitari. Una infermera de professió va compartir la seva experiència: “Fins i tot jo, sent infermera, reconec que es desconeix”. Aquest testimoni demostra una paradoxa preocupant: fins i tot els professionals de la salut, que haurien de ser els primers aliats dels pacients, sovint operen amb coneixements limitats sobre aquestes malalties. Aquesta desinformació, segons els ponents, allarga els temps de diagnòstic –que poden arribar a ser de diversos anys– i dificulta l’accés a tractaments adequats.
Aquesta crítica es va complementar amb una reflexió sobre l’evolució científica de la fibromiàlgia. “Hem passat de considerar-la un problema psicològic a reconèixer-la com una malaltia neurològica”, va explicar una membre, destacant com els avenços han permès abandonar l’etiqueta de “malaltia imaginària” per situar-la en el terreny de les condicions físiques objectives. Tot i això, la manca d’una cura o d’un protocol estandarditzat segueix sent una barrera significativa.
Els objectius de l’AFCOM: suport i visibilitat
L’AFCOM neix amb una missió clara, tal com va resumir Anna Casado: “Fer xarxa, acompanyar, donar visibilitat i recordar-nos que ni estem soles, ni estem sols”. Aquesta declaració, pronunciada amb fermesa, defineix l’esperit d’una associació que no només vol ser un punt de trobada per als afectats, sinó també un pont cap a la societat i les institucions. La Junta, formada per Ester Inuesa (presidenta), Merche Blanco (vicepresidenta), Tanya Fernández (tresorera) i les vocals Maricarmen Ramírez, Sílvia Soler i Paquita Ruiz, va ser presentada com el motor d’aquest projecte, amb l’objectiu d’impulsar activitats i oferir suport tant als pacients com als seus entorns.
En resposta a una pregunta sobre com ajudar els recent diagnosticats, una membre va subratllar: “Primordialment amb força i companyia, i també amb informació”. Aquest enfocament posa l’accent en l’acompanyament emocional i pràctic, així com en la necessitat de proporcionar eines per entendre i gestionar la malaltia, especialment en els primers moments després del diagnòstic, quan la confusió i la solitud poden ser aclaparadores.
Una crida a la col·laboració institucional
La xerrada va concloure amb un clam a la col·laboració institucional. “Necessitem fer aquesta visibilitat i demanar suport a entitats com l’Ajuntament”, va afirmar una membre, posant èmfasi en la incredulitat que encara envolta la fibromiàlgia i la fatiga crònica. Molts afectats, segons es va comentar, s’enfronten a dubtes sobre la legitimitat del seu dolor, fins i tot per part de familiars o empresaris, un fet que agreuja el seu aïllament. El resum final, pronunciat amb claredat, va ser: “És una associació que pretén ajudar, divulgar i fer-nos visibles”.
Aquest objectiu no és només una aspiració local. L’AFFCOM forma part d’un moviment més ampli de reconeixement de les malalties cròniques invisibles, que en els últims anys han guanyat terreny gràcies a la pressió d’associacions de pacients i a la divulgació científica. Tot i això, la manca de recursos específics –com unitats especialitzades o teràpies accessibles– segueix sent un obstacle que l’entitat espera combatre amb el suport de la comunitat i les administracions.
El futur de la fibromiàlgia: entre l’esperança i els reptes
Malgrat els avenços en la comprensió de la fibromiàlgia i la fatiga crònica, el camí cap a una gestió efectiva d’aquestes malalties és encara llarg. Els tractaments actuals, que inclouen analgèsics com el paracetamol, antidepressius tricíclics o inhibidors de la recaptació de serotonina, i medicaments com la pregabalina, tenen una eficàcia limitada i variable segons el pacient. Les teràpies no farmacològiques, com la fisioteràpia, l’exercici suau (com el tai-txi o la natació) i la teràpia cognitiu-conductual, han demostrat beneficis, però requereixen un accés que no sempre està garantit dins del sistema públic de salut.
A més, la investigació continua avançant en camps prometedors, com l’estudi de biomarcadors inflamatoris o l’ús de tècniques d’imatge cerebral per entendre millor els mecanismes del dolor crònic. Tot i això, la comunitat científica coincideix que calen més recursos i una major coordinació internacional per traduir aquests descobriments en solucions pràctiques. En aquest context, associacions com l’AFFCOM juguen un paper crucial: no només donen suport als afectats, sinó que també pressionen perquè aquestes necessitats siguin escoltades.
Una veu que ressona
La presentació de l’AFFCOM a Olesa de Montserrat no va ser només un acte formal; va ser una declaració d’intencions. A través de les paraules d’Anna Casado i la Junta, es va teixir una narrativa de resistència, solidaritat i esperança. La fibromiàlgia i la fatiga crònica, malalties que han estat històricament silenciades, troben en iniciatives com aquesta una oportunitat per ser vistes i enteses. L’associació no només aspira a millorar la qualitat de vida dels afectats, sinó també a transformar la percepció social i institucional d’unes patologies que, malgrat la seva invisibilitat, tenen un impacte molt tangible.
En un món on la salut encara es mesura sovint per allò que es pot veure, l’AFFCOM recorda que hi ha motxilles invisibles que pesen molt més del que sembla. I amb aquesta premissa, comença una lluita que, com va dir una de les ponents, “pretén ajudar, divulgar i fer-nos visibles”.
Societat
La ràdio municipal d’Olesa acusada de manipular i desinformar amb mala fe
“L’entrevista a la ràdio municipal estava clarament dissenyada per tergiversar el que dic” afirma una entrevistada.
Una nova controvèrsia sacseja el panorama polític i mediàtic d’Olesa de Montserrat. I és que una entrevistada ha denunciat en declaracions al nostre mitjà que les seves paraules en una entrevista a Olesa Ràdio, l’emissora municipal, van ser manipulades i tergiversades amb l’objectiu de desacreditar-la. L’incident s’ha vist agreujat per les declaracions d’Ada Agut, candidata de Bloc Olesà, qui ha qualificat Fernández d’“ignorant” en una publicació a Instagram. Tot i la predisposició inicial d’Agut per respondre a les preguntes plantejades per aquest mitjà, a dia d’avui no ha contestat, fet que afegeix més incertesa a l’afer.
Una entrevista sota sospita
Segons les declaracions de l’entrevistada, Jessica Fernández, realitzades al nostre mitjà, l’origen del conflicte es remunta a una entrevista emesa el 24 de març a la ràdio municipal. “L’entrevista a Olesa Ràdio, clarament estava dissenyada per malinterpretar les meves paraules o tergiversar el que dic”, assegura Fernández. La regidora explica que es van fer servir “preguntes retorçades” per obtenir respostes que no va donar i que, en no aconseguir-ho, “les han falsejat directament i s’han quedat tan panxos”. Fernández qualifica aquest comportament de “vergonyós i penós”, i lamenta que un mitjà públic local “arribi a aquest punt”.
El detonant de la polèmica va ser un titular publicat per Olesa Ràdio: “La violència de gènere a Olesa no és tan greu”. Segons Fernández, en declaracions al nostre mitjà, aquest titular no només distorsiona les seves paraules, sinó que les treu completament de context. “Després de llegir el titular, la veritat és que em vaig quedar molt sorpresa. No té res a veure, no sé ni com ho han tret ni d’on”, afirma. La regidora insisteix que la seva crítica se centra en la gestió del pressupost de la nova regidoria de Gènere, aprovat el novembre passat amb 170.000 euros, dels quals només 10.000 es destinen directament a dones maltractades. “És vergonyós que es destinin tan pocs diners. Per a això, millor que no existís aquesta regidoria i que aquests 170.000 euros es portessin a serveis socials”, argumenta.
Fernández defensa que la seva postura, mantinguda durant els gairebé dos anys que porta com a regidora, és clara: “Porto tota la legislatura dient el mateix. Fan falta ajudes directes, tant econòmiques com psicològiques, per a les dones maltractades, i no quatre pamflets i missatges d’odi a l’home, que és l’única cosa que estan fent”. “No pot ser que de 170.000 euros només se’n destinin 10.000 a dones maltractades. No ho podem consentir”, sentencia en declaracions al nostre mitjà.
La resposta d’Olesa Ràdio
Segons les declaracions de la direcció d’Olesa Ràdio facilitades al nostre mitjà, l’emissora defensa la seva actuació, afirmant que van contactar amb Fernández arran d’un missatge privat que ella va enviar a l’Instagram de l’emissora i que li van oferir l’oportunitat d’aclarir o puntualitzar les seves declaracions. La regidora, però, segons diu la ràdio, va rebutjar aquesta opció. “Aquest gest demostra la nostra voluntat de mantenir un diàleg obert i transparent”, asseguren des de l’emissora.
Tot i això, Fernández, en declaracions al nostre mitjà, assegura que això és mentida i ha adjuntat proves a la nostra redacció que confirmen que ella sí que va respondre a l’oferta de l’emissora, però que van ser ells els qui no li van contestar i la van deixar en vist. “És gravíssim tot allò, m’han deixat en vist” diu Jessica. A més assegura que “Aquest intent de fer veure i aquests titulars, pagats amb diners públics que haurien de ser neutrals i professionals, deixen molt a desitjar”. La regidora considera que la manipulació intencionada de les seves paraules és “molt greu” i qüestiona l’ètica periodística d’un mitjà finançat pels contribuents, afegint que el silenci de la ràdio només reforça les seves sospites sobre la seva falta de transparència.
Les declaracions d’Ada Agut i la resposta de Fernández
La polèmica va escalar quan Ada Agut, regidora del Bloc Olesà, va publicar un missatge a Instagram on afirmava: “La ignorància és valenta, i aquesta dona ho és molt, tant com ignorant. És una vergonya que una regidora de l’Ajuntament digui aquestes barbaritats”. Agut afegeix que Fernández té l’obligació d’informar-se sobre els problemes de violència de gènere a Olesa, dades que, segons ella, són públiques i accessibles a la memòria municipal.
En declaracions al nostre mitjà, Fernández ha optat per no entrar en una confrontació directa amb Agut: “Ni la conec personalment ni sé qui és veritablement. Sí, m’han dit que és del Bloc, però em dona igual el que digui. No hi ha major menyspreu que no fer-ne cas”. Tot i això, considera “despreciables” aquestes paraules, especialment venint d’una representant política. “Ja veiem on és el Bloc”, afegeix, en un to que deixa entreveure el seu desdeny cap al partit.
Fins al moment, ni el Bloc Olesà ni el seu portaveu, Marc Serradó, han fet cap pronunciament oficial sobre les declaracions d’Agut. Aquest silenci contrasta amb la predisposició inicial d’Agut a respondre a les preguntes d’aquest mitjà, una oferta que s’hauria evaporat després de conèixer el contingut específic de les qüestions plantejades.
Implicacions per a la confiança ciutadana
Segons les declaracions de Jessica Fernández al nostre mitjà, l’incident planteja interrogants greus sobre la credibilitat dels mitjans públics: “Que Olesa Ràdio, un canal finançat amb els diners de tots, pugui actuar així és molt greu. Aquest intent de fer veure i aquests titulars són inacceptables”. La regidora creu que aquesta situació erosiona la confiança dels ciutadans en la informació que reben a través d’aquell mitjà, un pilar que “hauria de ser neutral i professional”.
Aquest episodi també mostra les tensions entre diferents visions polítiques sobre com abordar la violència de gènere. Mentre Fernández advoca per una reassignació dels recursos cap a serveis socials per oferir suport directe a les víctimes, la regidoria liderada per Agut sembla prioritzar la creació d’una estructura administrativa que, segons la crítica del PP, no es tradueix en ajudes efectives.
Propostes i visió de futur
En declaracions al nostre mitjà, Fernández ha expressat una visió clara sobre com millorar les polítiques contra la violència de gènere a Olesa: “Busquem facilitat i, sobretot, que hi hagi ajudes directes, tant econòmiques com psicològiques, que és el que necessiten les dones maltractades”. La regidora considera que els recursos s’han de concentrar en mecanismes ja existents, com els serveis socials, en lloc de destinar-los a una regidoria que, al seu parer, “no funciona” i es limita a accions simbòliques.
Pel que fa a la situació general de la regidoria de Gènere, Fernández és contundent: “No pot ser que es vengui que hi ha una regidoria quan el gruix del pressupost se’n va en sous i només una part ínfima arriba a les víctimes”. La seva proposta és radical: “Si no es pot garantir un suport real, millor que no existís”.
Un debat obert
Aquest episodi deixa moltes preguntes sense resposta. Ha actuat Olesa Ràdio amb l’ètica i la rigurositat que es demana a un mitjà públic? És el titular controvertit un error innocent o una manipulació deliberada? I què diu aquest enfrontament sobre la qualitat del debat polític a Olesa? Per ara, la ciutadania queda amb les declaracions enfrontades de Fernández i Agut, un silenci incòmode del Bloc Olesà i una oferta de diàleg que no ha prosperat.
El que és segur és que aquesta controvèrsia ha obert una esquerda en la confiança cap als mitjans municipals i ha posat sobre la taula la necessitat d’un debat més transparent i constructiu sobre com abordar problemes tan greus com la violència de gènere. Mentrestant, Jessica Fernández manté la seva postura en declaracions al nostre mitjà: “Porto dos anys dient el mateix i no canviaré. No podem consentir aquesta situació”. El temps dirà si aquest episodi és només una anècdota o el preludi d’un canvi més profund a Olesa de Montserrat.
Societat
L’Ajuntament d’Olesa tanca files: La resposta oficial al cas del Tir Arc Olesa
El consistori apunta que Figueras, com a persona física, pot sol·licitar l’ús de l’equipament fora dels horaris cedits al TAO.
Després de la polèmica que ha captat l’atenció dels veïns d’Olesa de Montserrat, l’Ajuntament ha sortit al pas. I és que, aquesta tarda, l’administració ha fet declaracions directes a Teleolesa en resposta al conflicte amb Tir Arc Olesa denunciat per un veí, marcant una línia burocràtica clara sobre la seva implicació en la disputa davant les reclamacions.
La posició oficial: mans lligades i reglaments interns
L’Ajuntament defensa la seva no intervenció amb un argument que separa estrictament les competències públiques de les decisions privades de les entitats esportives. Segons les declaracions fetes a Teleolesa, els convenis amb clubs com el TAO cedeixen l’ús dels equipaments municipals, però deixen en mans d’aquests la gestió interna, inclosa la política d’admissió de socis i l’aplicació dels seus reglaments. “L’Ajuntament no pot actuar en la política associativa que apliquin les entitats, que tenen dret d’admissió i decideixen a qui renoven o no la qualitat de persona associada”, assegura el consistori.
En el cas de Guillem Figueras, l’Ajuntament afirma que, un cop perduda la condició de soci, Figueras no té dret a utilitzar les instal·lacions en els horaris assignats al club. “En horari de cessió d’ús d’un equipament d’aquesta entitat esportiva només en poden fer ús les persones associades i/o federades amb aquell club”, expliquen a Teleolesa, posant com a exemples altres instal·lacions com el pavelló Salvador Boada o el camp de futbol. Així, el consistori es desmarca de qualsevol responsabilitat en la disputa, sostenint que no pot “obligar cap entitat a admetre una persona com a sòcia” llevat que es vulnerin drets fonamentals, cosa que, segons ells, no passa aquí.
Com a alternativa, l’Ajuntament apunta que Figueras, com a persona física, pot sol·licitar l’ús de l’equipament fora dels horaris cedits al TAO, d’acord amb l’ordenança fiscal número 29, accessible en línia, que regula les taxes per a l’ús d’equipaments municipals. Una proposta que, tanmateix, no resol el fons de la qüestió plantejada per la família Figueras: el dret a continuar formant part del club i accedint a un espai públic en igualtat de condicions.
Una defensa de la burocràcia
El comunicat i les declaracions a Teleolesa giren entorn d’un principi bàsic: les entitats esportives legalment constituïdes –inscrites al Consell Català de l’Esport i al Registre Municipal d’Entitats– tenen plena autonomia per establir els seus reglaments interns i gestionar els horaris assignats. “Els clubs tenen els seus estatuts i reglaments interns de funcionament que determinen la gestió directa que es durà a terme en l’entitat esportiva”, insisteixen, subratllant que aquesta autonomia inclou decisions com la de no renovar la condició de soci de Guillem Figueras.
Aquesta postura xoca amb els arguments de la família Figueras, exposats en el seu escrit del 19 de desembre de 2024 i recollits en el nostre article anterior. Segons ells, el reglament intern del TAO, que exigeix federar-se a través del club per utilitzar les instal·lacions, manca de suport legal i contradiu normatives com la Llei 39/2022 o el Decret Legislatiu 1/2000 de la Generalitat, que obliguen les administracions a garantir l’accés a la pràctica esportiva. L’Ajuntament, però, no entra a valorar aquests plantejaments, limitant-se a reiterar que no té capacitat d’intervenció en els assumptes interns del club.
Un debat obert
La resposta de l’Ajuntament, tot i ser contundent, no sembla destinada a tancar el debat, sinó a desplaçar-lo fora de la seva esfera. Per a la família Figueras, la qüestió va més enllà d’una simple disputa associativa: és una lluita pel dret a la pràctica esportiva en un espai públic i una crida a la responsabilitat municipal en la supervisió de les entitats que gestionen béns comuns. L’Ajuntament, en canvi, es manté ferm en la seva interpretació legalista, defensant que la seva funció acaba on comença l’autonomia dels clubs.
En declaracions realitzades al nostre mitjà, Fèlix, el veí que denuncia la situació, ha revelat que l’Ajuntament, tot i cedir l’ús de les instal·lacions, no proporciona el material essencial per a la pràctica de tir amb arc, com ara dianes i papers de diana, que són propietat exclusiva del club. Aquesta situació obliga els arquers a portar el seu propi equipament, una circumstància que Fèlix qualifica d'”enganyosa”. A més, ha posat de manifest que l’ús de les instal·lacions municipals per a la pràctica d’aquest esport implica un cost addicional, una taxa que els usuaris han de pagar cada vegada que accedeixen a l’espai.
Teleolesa ha intentat recollir la versió del TAO per contrastar els fets, però fins ara l’entitat no ha respost. Mentrestant, el cas continua generant interrogants sobre la gestió dels equipaments municipals a Olesa i la coherència de l’Ajuntament en episodis similars –com els de 2006, 2007 i 2023–, quan sí va intervenir en favor de Guillem Figueras. La pilota, ara, sembla estar en el terreny de la ciutadania i, potser, dels tribunals, si la família decideix portar el cas més enllà.
Societat
Un veí d’Olesa de Montserrat guanya un milió d’euros al sorteig d’‘El Millón’ d’Euromillones
L’olesà s’ha convertit en l’ùnic guanyador del premi amb tota la combinació necessària.
La fortuna ha somrigut a un resident d’Olesa de Montserrat, que s’ha convertit en el guanyador del premi d’un milió d’euros corresponent al sorteig d’‘El Millón’ d’Euromillones celebrat el ahir dimarts, 1 d’abril. La butlleta premiada va ser validada a l’administració de loteria número 1 del municipi, ubicada a la cèntrica plaça Catalunya, número 31-B, segons han confirmat fonts oficials de Loterías y Apuestas del Estado.
El sorteig d’‘El Millón’ és un joc associat a Euromillones que assigna de manera aleatòria un codi únic a cada butlleta participant. Aquest codi, sense possibilitat de repetició en cada sorteig, premia amb un milió d’euros aquella combinació que coincideix amb la guanyadora. En aquesta ocasió, el codi afortunat que ha fet milionari al veí d’Olesa és el NBL06939.
La sort ha trucat a Olesa
La probabilitat d’encertar aquest premi és d’aproximadament una entre un milió, atès que el participant no té la capacitat d’escollir el codi assignat, sinó que aquest és generat automàticament pel sistema. D’aquesta manera, l’atzar ha volgut que un ciutadà d’aquesta localitat del Baix Llobregat hagi estat agraciat amb aquesta quantiosa suma.
Pel que fa al sorteig principal d’Euromillones del mateix dia, la combinació guanyadora va ser la formada pels números 09, 24, 30, 46 i 49, amb les estrelles 04 i 12. Tot i que la jornada va repartir un total de 40.877.936 euros en premis arreu d’Espanya, cap participant va encertar la Primera Categoria (cinc números i dues estrelles). Per aquest motiu, el pot per al proper sorteig del dijous s’ha incrementat fins als 29 milions d’euros.
A banda del premi milionari d’Olesa, el sorteig d’Euromillones va deixar un altre premi significatiu a l’estat espanyol. Un afortunat a Madrid va aconseguir el premi de la Segona Categoria (cinc números i una estrella), emportant-se un total de 266.728,53 euros.
El sorteig es realitza cada setmana
Cal recordar que el sorteig d’‘El Millón’ se celebra cada dimarts i divendres juntament amb el sorteig principal d’Euromillones, oferint una oportunitat addicional als participants de guanyar un premi fix d’un milió d’euros. El preu total de l’aposta d’Euromillones, que inclou la participació obligatòria a ‘El Millón’, és de 2,50 euros.
Aquesta notícia sens dubte generarà alegria i sorpresa entre els veïns d’Olesa de Montserrat, que veuen com la sort ha trucat a la porta d’un dels seus conciutadans. En compliment dels principis deontològics del periodisme, aquest mitjà respecta la privacitat del guanyador i no intentarà obtenir detalls sobre la seva identitat.
