Després de la polèmica que ha captat l’atenció dels veïns d’Olesa de Montserrat, l’Ajuntament ha sortit al pas. I és que, aquesta tarda, l’administració ha fet declaracions directes a Teleolesa en resposta al conflicte amb Tir Arc Olesa denunciat per un veí, marcant una línia burocràtica clara sobre la seva implicació en la disputa davant les reclamacions.

La posició oficial: mans lligades i reglaments interns

L’Ajuntament defensa la seva no intervenció amb un argument que separa estrictament les competències públiques de les decisions privades de les entitats esportives. Segons les declaracions fetes a Teleolesa, els convenis amb clubs com el TAO cedeixen l’ús dels equipaments municipals, però deixen en mans d’aquests la gestió interna, inclosa la política d’admissió de socis i l’aplicació dels seus reglaments. “L’Ajuntament no pot actuar en la política associativa que apliquin les entitats, que tenen dret d’admissió i decideixen a qui renoven o no la qualitat de persona associada”, assegura el consistori.

En el cas de Guillem Figueras, l’Ajuntament afirma que, un cop perduda la condició de soci, Figueras no té dret a utilitzar les instal·lacions en els horaris assignats al club. “En horari de cessió d’ús d’un equipament d’aquesta entitat esportiva només en poden fer ús les persones associades i/o federades amb aquell club”, expliquen a Teleolesa, posant com a exemples altres instal·lacions com el pavelló Salvador Boada o el camp de futbol. Així, el consistori es desmarca de qualsevol responsabilitat en la disputa, sostenint que no pot “obligar cap entitat a admetre una persona com a sòcia” llevat que es vulnerin drets fonamentals, cosa que, segons ells, no passa aquí.

Com a alternativa, l’Ajuntament apunta que Figueras, com a persona física, pot sol·licitar l’ús de l’equipament fora dels horaris cedits al TAO, d’acord amb l’ordenança fiscal número 29, accessible en línia, que regula les taxes per a l’ús d’equipaments municipals. Una proposta que, tanmateix, no resol el fons de la qüestió plantejada per la família Figueras: el dret a continuar formant part del club i accedint a un espai públic en igualtat de condicions.

Una defensa de la burocràcia

El comunicat i les declaracions a Teleolesa giren entorn d’un principi bàsic: les entitats esportives legalment constituïdes –inscrites al Consell Català de l’Esport i al Registre Municipal d’Entitats– tenen plena autonomia per establir els seus reglaments interns i gestionar els horaris assignats. “Els clubs tenen els seus estatuts i reglaments interns de funcionament que determinen la gestió directa que es durà a terme en l’entitat esportiva”, insisteixen, subratllant que aquesta autonomia inclou decisions com la de no renovar la condició de soci de Guillem Figueras.

Aquesta postura xoca amb els arguments de la família Figueras, exposats en el seu escrit del 19 de desembre de 2024 i recollits en el nostre article anterior. Segons ells, el reglament intern del TAO, que exigeix federar-se a través del club per utilitzar les instal·lacions, manca de suport legal i contradiu normatives com la Llei 39/2022 o el Decret Legislatiu 1/2000 de la Generalitat, que obliguen les administracions a garantir l’accés a la pràctica esportiva. L’Ajuntament, però, no entra a valorar aquests plantejaments, limitant-se a reiterar que no té capacitat d’intervenció en els assumptes interns del club.

Un debat obert

La resposta de l’Ajuntament, tot i ser contundent, no sembla destinada a tancar el debat, sinó a desplaçar-lo fora de la seva esfera. Per a la família Figueras, la qüestió va més enllà d’una simple disputa associativa: és una lluita pel dret a la pràctica esportiva en un espai públic i una crida a la responsabilitat municipal en la supervisió de les entitats que gestionen béns comuns. L’Ajuntament, en canvi, es manté ferm en la seva interpretació legalista, defensant que la seva funció acaba on comença l’autonomia dels clubs.

En declaracions realitzades al nostre mitjà, Fèlix, el veí que denuncia la situació, ha revelat que l’Ajuntament, tot i cedir l’ús de les instal·lacions, no proporciona el material essencial per a la pràctica de tir amb arc, com ara dianes i papers de diana, que són propietat exclusiva del club. Aquesta situació obliga els arquers a portar el seu propi equipament, una circumstància que Fèlix qualifica d'”enganyosa”. A més, ha posat de manifest que l’ús de les instal·lacions municipals per a la pràctica d’aquest esport implica un cost addicional, una taxa que els usuaris han de pagar cada vegada que accedeixen a l’espai.

Teleolesa ha intentat recollir la versió del TAO per contrastar els fets, però fins ara l’entitat no ha respost. Mentrestant, el cas continua generant interrogants sobre la gestió dels equipaments municipals a Olesa i la coherència de l’Ajuntament en episodis similars –com els de 2006, 2007 i 2023–, quan sí va intervenir en favor de Guillem Figueras. La pilota, ara, sembla estar en el terreny de la ciutadania i, potser, dels tribunals, si la família decideix portar el cas més enllà.

La fortuna ha somrigut a un resident d’Olesa de Montserrat, que s’ha convertit en el guanyador del premi d’un milió d’euros corresponent al sorteig d’‘El Millón’ d’Euromillones celebrat el ahir dimarts, 1 d’abril. La butlleta premiada va ser validada a l’administració de loteria número 1 del municipi, ubicada a la cèntrica plaça Catalunya, número 31-B, segons han confirmat fonts oficials de Loterías y Apuestas del Estado.

El sorteig d’‘El Millón’ és un joc associat a Euromillones que assigna de manera aleatòria un codi únic a cada butlleta participant. Aquest codi, sense possibilitat de repetició en cada sorteig, premia amb un milió d’euros aquella combinació que coincideix amb la guanyadora. En aquesta ocasió, el codi afortunat que ha fet milionari al veí d’Olesa és el NBL06939.

La sort ha trucat a Olesa

La probabilitat d’encertar aquest premi és d’aproximadament una entre un milió, atès que el participant no té la capacitat d’escollir el codi assignat, sinó que aquest és generat automàticament pel sistema. D’aquesta manera, l’atzar ha volgut que un ciutadà d’aquesta localitat del Baix Llobregat hagi estat agraciat amb aquesta quantiosa suma.

Pel que fa al sorteig principal d’Euromillones del mateix dia, la combinació guanyadora va ser la formada pels números 09, 24, 30, 46 i 49, amb les estrelles 04 i 12. Tot i que la jornada va repartir un total de 40.877.936 euros en premis arreu d’Espanya, cap participant va encertar la Primera Categoria (cinc números i dues estrelles). Per aquest motiu, el pot per al proper sorteig del dijous s’ha incrementat fins als 29 milions d’euros.

A banda del premi milionari d’Olesa, el sorteig d’Euromillones va deixar un altre premi significatiu a l’estat espanyol. Un afortunat a Madrid va aconseguir el premi de la Segona Categoria (cinc números i una estrella), emportant-se un total de 266.728,53 euros.

El sorteig es realitza cada setmana

Cal recordar que el sorteig d’‘El Millón’ se celebra cada dimarts i divendres juntament amb el sorteig principal d’Euromillones, oferint una oportunitat addicional als participants de guanyar un premi fix d’un milió d’euros. El preu total de l’aposta d’Euromillones, que inclou la participació obligatòria a ‘El Millón’, és de 2,50 euros.

Aquesta notícia sens dubte generarà alegria i sorpresa entre els veïns d’Olesa de Montserrat, que veuen com la sort ha trucat a la porta d’un dels seus conciutadans. En compliment dels principis deontològics del periodisme, aquest mitjà respecta la privacitat del guanyador i no intentarà obtenir detalls sobre la seva identitat.

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat es troba sota el focus de l’atenció pública arran d’una denúncia presentada per Fèlix Figueras i Valén, un veí del municipi que acusa el consistori d’inacció davant un conflicte amb el Tir Arc Olesa (TAO), una entitat esportiva que opera en instal·lacions municipals. Aquest mitjà ha tingut accés a la documentació oficial relacionada amb el cas, incloent-hi comunicacions internes de l’Ajuntament, escrits presentats per la família Figueras i altres documents rellevants, que posen de manifest una controvèrsia que va més enllà d’una simple disputa entre un ciutadà i un club, i que qüestiona la gestió i supervisió dels espais públics per part de l’administració local.

L’origen del conflicte

El cas té el seu origen el 27 d’octubre de 2024, quan la Junta Directiva del TAO va enviar un correu electrònic a Guillem Figueras Bartés, fill de Fèlix Figueras, informant-lo que no se li renovaria la condició de soci per a la temporada 2024/25. Segons el comunicat del club, al qual hem tingut accés, la decisió es basava en l’incompliment del “requisit indispensable del punt 1 del nostre Règim intern vigent”, que estableix que “per poder utilitzar les instal·lacions els interessats hauran de pertànyer al Club Tir Arc Olesa i estar en possessió de la llicència federativa en vigor del nostre club”. El TAO argumenta que Guillem Figueras, tot i ser soci del club des de fa 18 anys, tramita la seva llicència federativa a través d’un altre club d’arc des de fa dos anys, una pràctica que, segons l’entitat, contradiu el seu reglament intern.

Fèlix Figueras, però, rebutja aquesta interpretació i assegura que la mesura no té fonament legal. En un escrit del 19 de desembre de 2024, al qual aquest mitjà també ha tingut accés, Figueras argumenta que els estatuts del TAO, en el seu article 6è, defineixen com a socis de ple dret “les persones físiques majors de 18 anys que han sol·licitat l’admissió a la junta directiva i han estat acceptades per aquesta”, sense cap menció a l’obligatorietat de federar-se a través del club. “El Reglament Intern del TAO no pot contradir ni vulnerar el que reconeixen els Estatuts i encara menys prescindir de les disposicions legals sobre l’esport”, afirma Figueras, posant en dubte la legitimitat de la decisió.

Aquesta no seria la primera vegada que el TAO intenta impedir l’accés de Guillem Figueras a les instal·lacions. Segons la documentació aportada per la família, aquest és el quart episodi d’aquest tipus: dos intents entre 2006 i 2007, un altre el 2023 –resolt favorablement per l’Ajuntament– i l’actual, iniciat el 2024. En resposta a aquesta última acció, la família va presentar una instància formal a l’Ajuntament el 30 d’octubre de 2024, sol·licitant la seva mediació, atesa la titularitat municipal de les instal·lacions.

La resposta de l’Ajuntament

Malgrat la petició de la família, l’Ajuntament va trigar mesos a pronunciar-se. Segons un document oficial del 23 de gener de 2025, al qual hem tingut accés, l’administració va informar Fèlix Figueras que estaven realitzant gestions amb l’entitat referida per aclarir la situació. Aquesta resposta suggeria una voluntat de mediar en el conflicte, però no es va traduir en cap acció concreta en els mesos següents.

No va ser fins ahir, 1 d’abril de 2025, gairebé sis mesos després de la instància inicial, que l’Ajuntament va emetre un comunicat oficial tancant el cas. En aquest document, al qual aquest mitjà també ha tingut accés, l’administració afirma: “Aquest departament ha sol·licitat a la entitat més informació amb una cronologia dels fets i comunicacions on ens fa constar que el Sr. Guillem Figueras ja no és soci de l’entitat. Per tot això, i degut a les competències municipals en aquesta matèria que té aquest departament, es dona per finalitzada la nostra participació en relació a aquest assumpte sobre la pertinència d’en Guillem Figueras a aquesta entitat”. Aquesta resolució, que declina qualsevol intervenció addicional, ha estat rebuda amb incredulitat i indignació per part de la família, que considera que l’Ajuntament té l’obligació de supervisar les entitats que operen en espais municipals.

La decisió contrasta amb actuacions prèvies del consistori. Segons Fèlix Figueras, en els tres episodis anteriors (2006, 2007 i 2023), l’Ajuntament va intervenir per garantir l’accés de Guillem a les instal·lacions, reconeixent implícitament la seva condició de soci i el dret a utilitzar un espai públic. “Aquesta és la quarta vegada que el club ha fet aquesta acció i les altres tres l’Ajuntament havia intervingut en favor de Guillem Figueras”, lamenta Figueras.

Una qüestió de drets i competències

La família Figueras no només qüestiona la decisió del TAO, sinó també la passivitat de l’Ajuntament, que consideren contrària a la legislació vigent. En un altre escrit presentat per Fèlix i Guillem Figueras, al qual hem tingut accés, s’enumeren diverses normatives que, segons ells, estan sent vulnerades. Entre d’altres, citen l’article 43.3 de la Constitució Espanyola, que obliga els poders públics a fomentar l’educació física i el dret a l’esport; la Llei 39/2022, que reconeix el dret universal a la pràctica esportiva i estableix l’obligació de les administracions de garantir-ne l’accés en condicions d’igualtat; i el Decret Legislatiu 1/2000 de la Generalitat de Catalunya, que assigna als municipis la responsabilitat de “vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal”.

A més, apunten al Reglament d’Usos i Utilització dels Equipaments Municipals d’Olesa de Montserrat, que prohibeix “activitats que atemptin contra els drets fonamentals d’igualtat” i estableix que els equipaments han d’estar “al servei de les entitats i la ciutadania” per afavorir la pràctica esportiva. Segons la família, la decisió del TAO d’excloure Guillem Figueras, recolzada per la inacció de l’Ajuntament, contradiu aquestes disposicions i vulnera el seu dret a la pràctica esportiva en un espai públic.

Un element clau del conflicte és la reunió del 4 de novembre de 2024 entre la família, un tècnic municipal i l’alcalde d’Olesa, que també és regidor d’Esports. Segons l’escrit del 19 de desembre, tant l’alcalde com el tècnic van reconèixer que “el reglament intern del TAO ultrapassa les seves competències”, especialment perquè pretén regular aspectes com els preus d’ús de les instal·lacions –una prerrogativa municipal– i imposar condicions no previstes als estatuts. En aquella trobada, es va prometre una consulta als serveis jurídics municipals i al Servei Català de l’Esport, amb una resposta “en breu”. Tanmateix, aquesta resposta no va arribar fins al comunicat de l’1 d’abril, que va tancar el cas sense abordar aquestes qüestions.

Implicacions més àmplies

Aquest episodi no només afecta la família Figueras, sinó que planteja interrogants sobre la gestió dels espais municipals a Olesa de Montserrat. La denúncia apunta a una possible falta de coherència en les polítiques de l’Ajuntament, especialment en la supervisió de les entitats que fan ús de béns públics. Si bé el cas concret es limita a una disputa entre un ciutadà i un club esportiu, la seva resolució –o la manca d’aquesta– podria obrir un debat més ampli sobre els mecanismes de control i mediació que l’administració local aplica en situacions similars.

Aquest mitjà ha intentat recollir la versió oficial del TAO per contrastar els fets i obtenir més detalls sobre els motius d’aquesta falta d’acció. Fins al moment, l’entitat no ha donat cap declaració al respecte. D’altra banda, L’Ajuntament ha donat declaracions a aquest mitjà, argumentant que els convenis amb entitats esportives cedeixen l’ús d’equipaments municipals, però no pot interferir en els seus reglaments interns ni en la política d’admissió de socis. Mentrestant, la família Figueras es manté ferma en la seva voluntat de fer públic aquest episodi i espera que la seva denúncia serveixi perquè l’Ajuntament reconsideri la seva posició.

El cas del Tir Arc Olesa es converteix així en un exemple paradigmàtic de les tensions que poden sorgir quan els interessos particulars d’una entitat privada i la gestió pública d’un bé comú entren en conflicte. La documentació oficial a la qual hem tingut accés revela una situació complexa, en què els drets individuals, les competències municipals i la normativa esportiva es troben en un punt de fricció que, per ara, roman sense resoldre.